Critica 29 noviembre 1967 – La Vanguardia – Liceu – EL DUELO
CINEMA TEATRE MÚSICA
Gran Teatre del Liceu
Estrena de l’òpera ‘Alissa’ i reposició del ballet ‘El duel’, de R. De Banfield
La funció d’ahir a la nit al Gran Teatre del Liceu va tenir veritable interès, tant per la seva varietat com per l’estrena a Espanya de l’òpera ‘Alissa’, obra en un acte amb llibret del conegut escriptor nord-americà Richard Miller i música de Rafaello de Banfield. (…)
Va completar el programa la reposició del conegut ballet ‘Elduelo’ basat en un llibret del dramaturg nord-americà Tenessee Williams amb música de Rafaello de Bandfield. La partitura és de vastes proporcions (25 minuts de durada) i conté tots els elements característics de la música de dansa. La seva escriptura és netament tonal i el seu estil neo-romàntic per excel·lència. Coreografiar una obra d’aquesta índole, presenta múltiples problemes ja que el caràcter de la seva trama argumental accepta una ‘mise en scene’ moderna que d’altra banda s’ha de coordinar amb el clima romàntic de la música. En aquest sentit la coreografia original del mestre Joan Magriñá, és digna del major elogi; la complexitat que comporta la mateixa discorre amb una sincronització de moviments i una claredat expositiva exemplar.
La accentuada dinàmica i varietat del conjunt va obtenir van ser traduïts d’una forma plenament convincent pels components del cos de ballet del Liceu. En tot moment hi va haver unitat i equilibri i les múltiples dificultats van ser superades amb seguretat. La versió dels solistes va ser extraordinària, ens referim als primers ballarins Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira, qui van saber captar a la perfecció l’ambient expressionista, poètic i emotiu de la idea estilística concebuda pel mestre Magriñá. Assumpció Aguadé va posar de manifest la seva sòlida formació tècnica i, sobretot el seu gran sentit interpretatiu creant unes imatges molt belles. Alfonso Rovira té unes facultats fora de sèrie, demostrant un vigor i flexibilitat excepcional en tot el cos. Es mou amb sorprenent agilitat i està dotat d’una resistència física excepcional. Heus aquí a un ballarí que té brillant carrera per davant. El mestre Adrián Sardó va dirigir la partitura amb la seva habitual mestria.
La companyia de ballet del Liceu i tots els artistes que van participar en la vetllada van ser molt aplaudits pel públic del Liceu.
Joan Guinjoan
AL LICEU:
Tres obres: ‘Suor Angelica’, ‘El duel’ i ‘Alissa’
Intèrprets: Virginia Zeani, Asunción Aguadé i Alfonso Rovira
La vetllada liceista de ahir a la nit va ser molt variada. Després de deu anys, va tornar a representar-se l’òpera de Puccini, en un acte, ‘Suor Angèlica’, estrenada el 14 de desembre de 1918, a Nova York.
(…)
Tant aquesta com l’última òpera representades van ser dirigides molt bé pel mestre Bruno Rigacci, qui va obtenir de l’orquestra dues bones versions. Va constituir un veritable èxit l’estrena de la coreografia del mestre Magriñá, per al ballet en un acte de Raffaello de Banfield, ‘El duel’. La íltima vegada que vam presenciar dit ballet va ser l’estiu passat, integrat en els Festivals d’Espanya, sota el títol de ‘Le Combat’, a càrrec del Ballet de l’Òpera de Viena. Magriñá ha sabut fer per a aquest ballet una extraordinària coreografia plena de palpitació, dramatisme i lirisme a un temps. La suggestiva música de Banfield ha estat aprofitada al màxim per oferir una versió d’enorme plasticitat i gran escola, els magnífics intèrprets van ser Assumpció Aguadé i Alfonso Rovira. Tots dos ballarins, ahir a la nit més que mai, van donar prova de completa entrega i gran maduresa.
Quan es produirà la integració del Ballet del Liceu en la temporada coreogràfica? Qui o els qui ho impedeixen? Pensem arribar a tenir ballet? Únicament li deixem actuar per a farciment d’òperes o entre òperes. Quant m’hagués agradat veure ‘El Dueo’ la propera primavera!
Fernando Lizundia, Ángeles Aguadé, i la resta de ballarins, van realitzar igualment molt bona tasca i van merèixer al final de la seva interpretació nodrits i perllongats aplaudiments, aproximadament pel mateix públic dels ballets. L’autor de la música, el mestre Magriñá, i el mestre Sardó, que dirigia l’orquestra, van haver de correspondre als prolongats aplaudiments del públic des de l’escenari.
Va tancar el programa l’estrena de l’òpera ‘Alissa’ en un acte i quatre quadres. Tres personatges només: la noia, Virginia Zeani; el jove, Vicente Sardinero, i la vella, Annamaria Rota.
(…)
CRITICA DE OPERA – GRAN TEATRO DEL LICEO
PUCCINI-BANFIELD
No només per condició de protagonista, sinó també per classe, categoria i solvència artística posades en joc a cada representació, Virginia Zeani, després de la seva interpretació de ‘Suor Angelica’ justifica el tracte de preferència i taxacions sense reserves. (…)
Els aficionats no hauran oblidat ‘El duel’, el ballet de Raffaello de Banfield donat al Liceu en anteriors temporades de primavera, però estic segur que a tots va produir una satisfatoria impressió la coreografia amb què es va interpretar ahir a la nit. Joan Magriñá ha creat una de les seves obres més suggestives, més àgil, diversa i més rica d’imatges. El malbaratament d’idees del mestre admirat coreògraf s’ennobleix pel refinament, el bon gust i la subtilesa d’un vocabulari dansístic generós i espontani. El meu respecte i admiració per Juan Magriñá no és d’avui; per això el seu gran èxit de ahir a la nit és motiu d’íntima satisfacció. Majorment intensa quan van ser els seus deixebles Alfonso Rovira, Assumpció Aguadé i Fernando Lizundia -ella d’una musicalitat i delicadesa emocionant; ells amb una sobrietat i domini exemplars- qui van portar ‘El duelo’ a un triomf en què va tenir part importantíssima el mestre Adrián Sardó, director amb comandament, sensible, comunicatiu, perfecte en la sincronització de l’orquestra i escena, meticulós en els plànols i relleus d’una música no fàcil, però que va sonar amb equilibri, matisos i tensió. Tots, i l’autor de la partitura, crec que van escoltar les ovacions més prolongades de la nit.
(…)