LABERINTO
– Pel camí que condueix enlloc. En la trobada de Teseu i Ariadna. Per l’exaltació del Minotaure.
– Música: X. Montsalvatge
– Coreografía: Juan Magrinyà.
– Escenografia i figurins: Ramon Ivars
La peça simfònica “Laberinto”, composta el 1970 per Xavier Montsalvatge per encàrrec del ‘Festival Internacional de Música y Danza de Granada’, on l’Orquestra Simfònica de RTVE l’estrenà el 23 de juny de 1971, és la base musical sobre la qual Joan Magriñà va bastir el seu ballet també anomenat “Laberinto”. Aquesta coreografia s’estrenà mundialment al Liceu el 28 d’ octubre de 1975 pel Ballet Titular del Teatre, amb escenografia i figurins del gran Ramon Ivars, dins el ‘II Festival Internacional de Danza’ celebrat al coliseu de la Rambla. Ballet estructurat en tres números diferenciats perfectament i molt rítmic, la seva base argumental rau en les tribulacions de Teseu per tal d’alliberar la seva estimada Ariadna, en mans de Minotaure i amb el rerefons del Laberint de Creta. Magriñà va fer una coreografia molt equilibrada i, al mateix temps, audaç per l’època, la qual cosa serví per a renovar i modernitzar increïblement la imatge que hom llavors tenia del venerable Mestre. I així ho corroborava Solius en la seva crítica publicada a ‘La Vanguardia’. A manera d’anècdota esmentar que, excepcionalment, i atès que la inclusió d’ aquest ballet en el programa va decidir-se en el darrer moment, en aquesta estrena la música no fou interpretada en directe: va sonar un enregistrament en cinta magnetofònica de qualitat minsa. Tanmateix, cal afegir que els Primers Ballarins Estrelles que actuaven eren Asunción Aguadé i Janusz Smolinsky, artista polonès que s’havia incorporat a la companyia en substitució del mai oblidat Alfons Rovira: i és que just aquells dies, Rovira juntament amb la seva esposa Carme Cavaller endegaven la seva brillant aventura balletística a l'”ensemble” del Musiktheater im Revier de Gelsenkirchen. El tàndem Magriñà&Montsalvatge, doncs, va saber enriquir de manera sobirana el patrimoni del Ballet del Liceu.
Amb motiu de la seva estrena absoluta, a càrrec del Ballet Titular del Liceu, que tingué lloc el 27 d’octubre de 1975 al coliseu de la Rambla, amb escenografia i vestuari ben impactants -la crítica feia ressò del profund efecte visual damunt l’escenari tant dels vestits com de la combinació de línies vermelles i negres en els elements escenogràfics- de Ramon Ivars. Peça molt rítmica i organitzada en tres moviments ben diferents, la trama gira entorn Teseu intentant deslliurar la seva estimada Ariadna, en poder del Minotaure que està pres al Laberint de Creta. El Mestre va fer quelcom molt equilibrat i fins i tot agosarat per l’època, un treball plàsticament bell i molt expressiu, amb un delicat pas a dos per l’escena de la trobada entre Ariadna i Teseu molt suggerent. Renovació fresca i total de la imatge que llavors es tenia del venerable Mestre: fou una vertadera alenada d’aire fresc. En un període àlgid de llur trajectòria, la prestació del Ballet liceista fou superba, amb el brillant protagonisme dels Ballarins Estrelles Asunción Aguadé (Ariadna) i Janusz Smolinsky (Teseu) -que actuà aquella temporada en substituir Alfons Rovira quan aquest marxà a Gelsenkirchen- i el Primer Ballarí Fernando Lizundia (el Minotaure). Malauradament les imatges il·lustratives, i malgrat el tremp admirable que transmeten, probablement no permeten fer-se una idea completa de la força de l’obra: aquí s’enyora potser algun primer pla i, sobretot, la fotografia en color. De tota manera, les fotos parlen per sí mateixes: és ben evident que es tractava d’un ballet amb tots els ets i uts al que se’n va saber treure partit, servint-lo immillorablement. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1–art.2
1975
Anunci – 28 octubre 1975 – La Vanguardia – II Festival Internacional de ballet – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XVIII – DANZA PROFANA – estrena absoluta de LABERINTO
Cartell – 27 i 28 octubre 1975 – II Festival Internacional de Ballet – PIERROT – CLARO DE LUNA – TRES DANZAS ESPAÑOLAS (de escuela bolera) – DANZA PROFANA LA SARDANA DE LAS MONGES – LABERINTO
Critica – 29 octubre 1975 – La Vanguardia – El ballet del Gran Teatre del Liceu clausura brillantment l’II Festival – ……… El més atraient de la vetllada ho va constituir l’estrena mundial del ballet “Laberint”, de Xavier Montsalvatge, encara que aquesta partitura s’ha presentat anteriorment com merament simfònica. L’obra resulta extremadament suggeridora per a un coreògraf disposat a treballar a consciència. La seva estructura en tres moviments perfectament diferenciats i la seva organització eminentment rítmica fan que aquesta obra resulti molt interessant per al teatre; posseeix, a més, un atractiu fons argumental que, basant-se en les tribulacions de Teseu per a alliberar la seva estimada Ariadna de les mans de Minotaure, tot això amb el kafkià fons de l’intricat laberint de Creta, va donar a Juan Magriñá l’ocasió de realitzar un agradabilíssim treball, perfectament equilibrat i d’una audàcia formal que dóna una imatge totalment renovada del veterà mestre. Magriñá ha pogut més que l’anquilosament que suposaria per a uns altres l’estar gairebé exclusivament dedicat a il·lustrar els gairebé sempre insignificants ballets de les òperes i, a més, ha sortit triomfant davant d’un cos de ball amb més il·lusions que realitats, salvant les notables excepcions abans citades. L’única objecció que cal fer és que la instal·lació metafòrica amb què es va oferir l’obra de Motsalvatge no és ni molt menys de la dignitat que el públic i l’obra mereixen; el no poder-se donar amb orquestra, que hagués estat ideal, i que per imperatius de temps no va poder ser així, almenys s’hagués pogut disposar d’un bon enregistrament i d’un bon equip reproductor. Amb tot l’èxit va ser rotund i molt merescut ……… – Solius
Critica – 29 octubre 1975 – Juan Arnau – El ‘Laberinto’ s’estrena amb gran èxit al Liceu…