Critica – 1 juny 1932 – La Vanguardia – POLKA DEL EQUILIBRISTA – CINE URQUINAONA – Juan Magriña, Julio Pons
Del cos de ball del Liceu, en els temps en què el G. T. Conservava encara tot el seu esplendor i prestigi, va reclamar l’atenció, no només del públic, sinó també de Theodor Wassilieff, el mestre coreògraf rus, i de la inoblidable Ana Paulova, que era la dansa i el ritme fets carn, un ballarí àgil, expressiu, acurat de les actituds i els moviments. Aquell ballarí, que ha depurat el seu art, estilitzant-lo i elevant de categoria, es presentar ahir a la nit al cinema Urquinaona, i des dels primers instants va tenir a l’èxit per company.
Joan Magriñá que és, de fet, l’artista que venim referint-nos, va demostrar ahir a la nit que, no va ser en va, el llarg contacte amb els ballarins russos, i va demostrar igualment, com de gran és la seva intuïció rítmica i el seu talent per traduir plàstica i rítmicament la música. Que potser no hagi arribat encara a la plena maduresa, a la completa delineació de la dansa; però les seves aptituds i la seva intel·ligència, molt per sobre del vulgar, li permeten obtenir fàcilment el triomf. Va interpretar ahir a la nit variades pàgines de Brahms, Mussorgski, Strawinsky, Falla, Pons, Blancafort i Labroca, posant sempre de manifest una alta comprensió musical i una elegant i perfecta tècnica.
Per la caracterització i la dinàmica, la ‘Polca de l’equilibrista’, de Blancafort, constituir el més definitiu encert de Magriñá. La ‘jota aragonesa’, de Pons, ha també de ser subratllada.
El públic -un públic selecte, que omplia completament la sala, – va aplaudir calorosament a l’artista, obligant-lo a saludar repetides vegades.
De la part musical de la vetllada es va encarregar julio Pons, pianista sensible i emotiu, que va sumar un nou èxit als molts que té conquistats. Tant al col·laborar amb Magriñá, com en la seva tasca de solista i com a compositor, els seus dots van destacar i van ser degudament apreciats per l’auditori.
Z.