Amb “Seises” a càrrec d’Israel Galván, l’Escolania de Montserrat (excel·lents intèrprets) i el ‘bailaor’ Ramón Martínez (esplèndid, essència pura); un espectacle al límit molt ben rebut, presidit per la personalitat coreogràfica única de Galván (trangressor, innovador, segur en sí mateix, enèrgic, vital).
– Article a Instagram – per Jordi Pujal
Al Teatre Tívoli barceloní retrobant tot un clàssic, “El llac dels cignes” pel Ballet de Kiev (en un escenari força petit: gran heroïcitat): molt feliços de poder acompanyar els/les companys/es ucraïnesos en el context actual.
– Article a Instagram – per Jordi Pujal
Un Teatre Grec ple de gom a gom- amb tres coreografies força reeixides, la segona de les quals, magistral, va ser rebuda de manera triomfal.
Imprescindible esmentar com de fora de sèrie són els integrants de la companyia, increïblement ben preparats, tots amb nivell de solistes; la seva immensa preparació atlètica mai desplaça l’Art, al contrari, el sublima.
– Article a Instagram – per Jordi Pujal
Peralada, amb tres coreografies molt ben interpretades pel Bayerische Staatsballett, palesant especialment l’elegància del treball signat per Liam Scarlett. Com a casualitat curiosa esmentar que tant el NDT holandès com la ‘troupe’ muniquesa van presentar “Bedroom Folk”, dues lectures ben diferents del mateix treball. L’haver gaudit d’ambdues, tot un plus.
Naturalment aquestes sessions han permès coincidir amb grans amics i membres de LiceXballet: Catherine Allard, Carolina Masjuan, Ricard Roselló,… Afectes ineludibles com ineludibles són les cites amb la Dansa.
– Article a Instagram – per Jordi Pujal
