El fet que l’efemèride commemorativa del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu estigui tan viva i present ha esperonat el cronista a proposar avui una mena de ‘calaix de sastre menut’ ja que, tot fent un llarg salt en la història en recercar material gràfic, hom ha trobat petites llavors i arrels que molts anys després fructificarien en el Ballet Titular del Liceu.
El desllorigador ha estat la possibilitat de consultar (gràcies, Fina Martí) dos antics volums de capçalera i referents absoluts, imprescindibles per a conèixer la història liceista: “El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, 1837-1930” de Marc Jesús Bertran (publicat el 1931) i el llibre oficial “Primer centenario de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo, 1847-1937“, de 1950.
Al marge de gaudir d’imatges gairebé icòniques com les de les Primeres Ballarines del Ballet liceista Carme Salazar i Teresina Boronat (artista reconeguda sobretot a França) o un dibuix-esboç de “Les sylphides” (peça que tant sovint ballava la companyia), aquest viatge al passat permet descobrir curiositats com la pròpia sala d’assaig de què disposava el Ballet el 1930 (i que no era pas la mateixa on molts anys després treballaria el Ballet Titular, aquella del soterrani, fosca i plena d’humitat però entranyable). O els intensos vincles directes de molts dels artistes detallats en la relació de l’esmentat llibre de 1950 amb bona part dels membres de LiceXballet en haver-ne estat deixebles o haver-los tractat personalment, com Josep Ferran, María de Ávila, Trini Borrull, Alicia Calado, Carmen Vicente o Joan Magriñà (pel que fa al Mestre esmentar tanmateix Pauleta Pàmies i Maria Lluïsa Nogués). Per tant, al Liceu la Dansa ha estat sempre aquella disciplina màgica, subtil i harmoniosa arreladíssima a la institució que generosament (amb constància i fidelitat) sempre ha fet costat al Teatre. Ha estat, és i serà… Perquè senzillament esdevé imprescindible en tractar-se de pura vida al servei de l’evolució i el relleu generacional.
Recuperar aquests deliciosos records llunyans ens reafirma en aquesta asseveració; i compartir-los ara i aquí ens fa felices i feliços.

– Instagram per Jordi Pujal