REVISTA MONTSALVAT

1935

01 de junio – La Vanguardia

1955

– retall de diari – Liceu Primera representació de “Maruxa”

1956

– Diario español de Tarragona – Del Homenatge a Rosa Mauri

1958

– 04 novembre – a LA FARANDULA de Sabadell “Carmen”

1960

– 23 d’abril – El Noticiero Universal – Al Palau de la Música. Vibrant vetllada commemorativa del centenari d’Albéniz, dirigida per J. Magriñá i el mestre Sardó.

1961

1966

– LA VANGUARDIA – 1966-08-26-pag. 50 – El Ballet del Liceo en las fiestas del milenario Lloret de Mar

————————————–

1967

1968

– LA VANGUARDIA – febrero-18-pag. 45 – El Liceo Teatro del mundo
– LA VANGUARDIA – julio-07-pag. 46 – El Ballet del Liceo en el teatro Griego

1969

1970

– 19 desembre 1954 –
– retall de diari –
LICEU
Primera representació de “Maruxa”
El -Ballet- de -La mossa i l’estudiant-

“Maruxa” no havia estat reposada en el nostre primer escenari des de 1951.
L’òpera en dos actes, llibret de luís Pascual Fruits i música d’Amadeu Vives, va tornar dissabte al Liceu en primera representació de la temporada.
La “ègloga lírica”, com la va denominar el nostre gran compositor, model en el seu gènere de comèdia lírica, porta sempre a l’escena una renovació, que amplia l’horitzó de tot el que va poder ser la sarsuela, amb ambició d’universalitat.
El genuí accent amb projecció operística en els amplis mòduls orquestrals, que sempre sap acollir amb entusiasme el públic, d’acord dissabte.
Tony Rosat, amb les seves àmplies facultats, magnífica escola i perfecta musicalitat, va interpretar el paper de “Maruxa”; Manuel Ausensi, en la plenitud del seu art personalñisimo, va encarnar a “Pau”, on el nostre magistral baríton va renovar amb Tony seus millors èxits.
Lina Richarte, Lorenzo Sánchez, Luís Corbewa, Dolors Malonda i Martín Segura van completar el repartiment, en què van contribuir a l’èxit de “Maruxa”.
L’orquestra, dirigida pel mestre Rafael Pou, va tenir una actuació brillant. D’acord hem consignat, va haver de repetir el preludi del segon acte.
Els cors i el cos de ball, d’acord ja és proverbial en el nostre Gran Teatre del Liceu.
També va ser el dissabte interpretat el “ballet” “La mossa i l’estudiant”.
Sobre la música de “la Dolors”, de Bretón, els “Ballets de Barcelona” van crear l’excel·lent “ballet”, amb Coreografia de Magriñá, segons l’acció de M. Segura Tárrego, on l’orquestra, dirigida pel mestre Adrián Sardó, va crear l’ambient musical, en què Aurora Pons, la Exquisida primera ballarina, i el mestre Magriñá, secundats per les de mes primeres figures i cos de ball van aconseguir un èxit autèntic, que va completar amb música i dansa espanyola la 21a funció de propietat i abonament d’aquesta temporada.
TUBALCAIN

1960 – 23 de abril –
EL NOTICIERO UNIVERSAL
Al Palau de la Música
VIBRANT VETLLADA COMMEMORATIVA DEL CENTENARI DE ALBENIZ, DIRIGIDA PER J. Magriñà I EL MESTRE sardó

Vibrant vetllada coreogràfica la de ahir a la nit al Palau de la Música ple d’un públic enfervorit per la espanyolíssima emoció la gràcia racial, el virtuosisme tècnic i la vitalitat delirant que emanaven d’un conjunt d’artistes seleccionats per Juan Magriñá del “Ballet” del seu Estudi , per commemorar el centenari del naixement del nostre Isaac Albéniz el genial fundador de la música espanyola contemporània. Bona ocasió per al veterà i admirat ballarí i mestre coreogràfic brindés els progressos dels seus deixebles de tots dos sexes – predominant el bell – amb l’acusat relleu de la seva pròpia aportació personal i de figures estel·lars ja consagrades com a artistes titulars del nostre Gran Teatre del Liceu: Antoñita Barrera, Araceli Torrens, Miguel Navarro, Cristina Guinjoan i Romana Uttini.
Sota la intel·ligent i acurada direcció del mestre Adrián Sardó, al capdavant d’una orquestra simfònica integrada per prestigiosos i coneguts professors, es va anar desenvolupant el bé combinat programa. No podem detenir-nos en fer judici analític, un per un, dels números interpretats. A la primera part, obres de diversos autors, i en la segona, exclusivament d’Albéniz. Però si destacarem les característiques principals dels seus intèrprets.
Joan Magriñá no va deixar de sorprendre’ns per la jovial plenitud de facultats que va donar mostra. Admirem el seu mestratge i domini en els dos aspectes, el clàssic i el flamenc — prodigiosa la seva lleugeresa en el taloneig a ballar les “Soleares” a la guitarra – i en tot moment va ser l’artista sincer que expressa rítmicament el que sent, amb vigor passional, però sense exageracions desbordants. Amb el braceig precís i el gest correctament expressiu. Perfectes seus finals de passos.
Aurora Pons va captivar especialment per la puresa de línia de la seva tècnica clàssica. En el treball de puntes ha arribat a la perfecció, a jutjar per la seva finíssima tasca en “Malaguenya”, de Paul Vidal. La seva delicadesa expressiva és difícilment superable. Com ens agradaria veure-la al “Llac dels Cignes”! …
Una meravella d’execució, les danses del “Molinero” i de la “Molinera”, d ‘ “El barret de tres pics” de Falla a càrrec de Magriñá i la Pons. Una veritable filigrana d’elegància i finor en mímica i ball, dins del caràcter burlesc i sentimental alhora assimilat perfectament per tots dos.
Antoñita Barrera i Araceli Torrens han progressat notablement. Posseïdores ambdues d’autèntica intuïció artística, la primera es va mostrar summament àgil i graciosa, tant a la “Variació espanyola” de Juan Alfonso com a “córdoba” d’Albéniz — en la qual va palesar també vigor sensitiu — mentre la segona es va fer admirar per la seva gràcia i flexibilitat en “El Tripili”, de Obradors mostrant natural elasticitat en braços a “Granada”.
Miguel Navarro segueix fidelment els ensenyaments del seu mestre. Molt àgil en el zapateado, precís en la puntuació del ritme durant la seva execució d ‘ “El contrabandista”, i no exempt d’arrogant majoza a les estampes goyescas “La Verema” i “Ball a Sant Antoni de la Florida”.
En Cristina Guijoan i Romana Uttini es conjuguen la gràcia natural i una acurada tècnica. Les seves intervencions van ser seguides amb interès pel públic, que igualment va apreciar l’excel·lent tasca de la resta dels actuants: M. Antònia Regaña, Rosa M. Codina, Ana Ortiz, Nuria Lloveet, Assumpció Aguadé, Mercedes Pastor, Mª. Teresa González, Elisabeth Bonet, Sílvia Noguer, Mª Angeles Tozzi, Corito Malaxechevaría. I per galanteria cap al bell sexe, no hem citat abans a Santiago Dávila i Juan Sánchez.
A destacar la brillant tasca de conjunt en les esmentades estampes goyescas i en “Triana”. Bé assolits els efectes luminotècnics a càrrec de Laín.
No podem passar per alt la genial actuació — no exagerem — del veterà i insubstituïble guitarrista Miguel Borrull, amb el seu company José Gómez.
Per a tots va haver nodrits i perllongats aplaudiments i “bravos”, compartits pel mestre Sardó i tots els professors de l’orquestra.
MANUEL R. DE LLAUDER