Burgos ha acollit quatre jornades (els dies 11, 12, 13 i 14 d’abril de 2019) que, tal i com corroboren seguidors fidels de LiceXballet, ben bé podrien esdevenir la gran festa de felicitat catàrtica de la dansa. I és que s’ha celebrat el Dance Worldcup Spain, macroevent de periodicitat anual i àmbit nacional, amb Marta Bustamante en l’organització (moltíssimes felicitats, Marta), reconeguda mestra de dansa catalana i vinculada a LiceXballet (Carme Cavaller). Dissenyat com un conjunt d’activitats entorn la dansa (concursos -l'”estrella” de l’event-, tallers formatius -dedicats a tota mena de dansa-, exposició d’articles,…) és admirable que, lluny de la lògica competitivitat tensa inherent a un concurs, l’atmosfera viscuda fos d’absoluta camaraderia, felicitat, ganes de compartir, afany de superació i positivisme, vivint la dansa i per la dansa al 100% i, el més impactant, participant-hi absolutament tothom qui era present. I és que, a més dels entregadíssims i talentosos infants, adolescents i joves ballarins inscrits, també hi hagué moments en què ballaven llurs acompanyants: impagable i record inmarcesible la imatge de pares, mares i avis dansant ben cofois al costat dels seus estimats futurs ballarins ‘de casa’. I això ens permet reafirmar, un cop més, el que LiceXballet ha plantejat sovint en anteriors publicacions: LA DANSA ÉS BEN VIVA. Amb bon nivell mitjà tècnic dels participants (felicitats!), hi hagué interpretacions especialment reeixides i remarcables que perfectament podrien presentar-se ja en públic. Admirable, tanmateix, la tasca empàtica del fantàstic jurat, feliçment integrat en aquesta singular experiència curulla d’energia positiva. Moltes gràcies i felicitats a tots plegats: no defalliu i a per l’edició de 2020! Quin gran servei feu a la dansa i com l’estimeu! .-Jordi Pujal

El del director d’orquestra Gerardo Pérez Busquier, nascut a Elda el 1933, és un dels noms de pes indissolublement associats al Ballet Titular del Liceu en ser l’artífex de grans fites de la companyia (“El sombrero de tres picos”, “Pierrot”, “Obsesión”,…), tant al Liceu com en gires (Marbella, Trieste, la mateixa Elda, etc.). Feliçment vital i actiu, l’Ajuntament d’Elda i ADOC-Elda van oferir-li ahir 13 d’abril de 2019 un homenatge merescudíssim al magnífic Teatro Castelar. L’acte, òptimament dissenyat, de bellesa serena, emotiu, intens però mai ‘sensiblero’, on tot el públic -molt nombrós- se sentí a gust en tot moment (dues hores i quart de durada seguides, sense desercions i assaborit amb fervorós interès), va comptar amb la participació de la soprano Anna Albelda, esposa de l’homenatjat, deliciosa en les seves intervencions i guionista d’honor del documental projectat -felicitats, Anna, vas brodar-ho tot, ets una ‘crack’!-, l’Orquesta Sinfónica Teatro Castelar (magnífica, de so compacte i entrega absoluta) i la directora d’orquestra Pilar Vañó, un altre ‘crack’, de control regi, gest clar, implicació total: brava! Parlaments acurats, sincers, nobles i sentits de l’alcalde d’Elda, Rubén Alfaro (gracias por su exquisito recibimiento), de Francis Valero per ADOC (Valero, un estimadíssim amic de LiceXballet -tot un honor tenir-lo-, és una mena de ‘cronista oficial’ d’Elda: GRACIAS!) i, clar, del propi Pérez Busquier, magistral. Sorpresa sublim que ningú esperava: el propi Gerardo acompanyà al piano la seva esposa Anna en una romança de sarsuela fora de programa on el temps s’aturà. LiceXballet (gràcies Mercè Núñez, Glòria Gella i Jordi Pujal), juntament amb dos bons amics, la soprano María Uriz i el baríton Enric Serra -ambdós tan vinculats amb en Gerardo-, va voler ser present en aquesta celebració. Un feliç viatge llampec que corrobora, un cop més, que malgrat la distància i el temps transcorregut, l’afecte, l’admiració i el respecte pel Gerardo, Nom d’Or de LiceXballet, romanen incòlumes. FELICIDADES. – Jordi Pujal