THAÏS – òpera en tres actes, basada al seu torn en la Thais històrica
– Música: Jules Massenet
– Llibret: Louis Gallet
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Alejandria
– Lloc d’estrena: Òpera de Paris 16 març 1894 –

“Thaïs”, òpera francesa en tres actes composta per Jules Massenet, fou estrenada el 1894 a l’Opéra de Paris per la soprano Sybil Sanderson, per a qui l’obra fou escrita.
Centrada entorn les figures de la cortesana Thaïs (soprano) i el monjo cenobita Athanaël (baríton) i amb els trets característics de Massenet -parts de gran exigència vocal per ambdós protagonistes, gran inspiració melòdica, refinada instrumentació,…- el fragment més popular de la partitura és la famosa ‘Méditation’ (en la partitura identificada com ‘Méditation religieuse’), un interludi orquestral amb violí solista de gran inspiració (i dificultat per a l’intèrpret) que serveix de transició entre el primer i el segon quadres del segon acte. Just aquest segon quadre conté una petita suite de ballet (‘Divertissement’ segons la partitura), estructurada en cinc números -el darrer dels quals, molt brillant, és el ‘Mouvement de valse’-. El desembre de 1976 el Liceu proposava tres funcions d’aquesta òpera (la darrera, el dia de Nadal) amb Michèle le Bris i Matteo Manuguerra, escenografia de Claude Perrier i les direccions escènica i musical, respectivament, de Gabriel Couret (molt assidu al Liceu en aquella època) i Francesco Maria Martini, funcions immediatament posteriors a tres representacions d’un doble programa Falla (“El amor brujo” i “La vida breve”) on el Ballet del Liceu havia pencat de valent amb resultats espectaculars. Clar, el contrast entre el tremp racial del ball espanyol i la subtilesa lírica de la peça massenetiana fou més que evident i va permetre mostrar, un cop més, l’enorme polivalència de la companyia, amb una prestació exquisida, de línia elegant i delicada en l’esmentat “Divertissement”: tot un regal per a la companyia, ideal per a lluir el seu potencial. Una altra fita del ballet liceista. – Jordi Pujal –

1976

– No s’ha trobat cap programa, però es va representa

1957

– Programa del Liceu – 17 desembre 1957 – THAÏS – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Col·laboració ballarina estrella: Hélène Armfelt – Primers ballarins: Antoñota Barrera, Araceli Torrens – Solistes: Manolita Ors, Romana Uttini, Cristina Guinjoan – Cos de ball

1930

– Programa del Liceu – 8 novembre 1930 – THAÏS – Primera dansarina: Carmen Salazar

EL AMOR DE LAS TRES NARANJAS – De caràcter més aviat satíric, a partir d’una faula de Carlo Gozzi, es una òpera en un pròleg tres actes i 10 quadres.
– Música: Sergei Prokofiev
– Llibret: Prokofiev i Vera Janacopoulos
– Coreografia:
– Lloc d’acció i època: imaginaris
– Lloc d’estrena: Auditorium de Chicago 30 desembre 1921 –

El dia de Nadal de 1967 (i amb rèpliques els subsegüents dies 28 i 31 de desembre) el Liceu estrenava al seu escenari una òpera del compositor Sergei Prokofiev -qui amb el seu ballet “Romeu i Julieta” aportà a la dansa un dels clàssics inesgotables de tots els temps- que, per la seva naturalesa -molt allunyada del repertori habitual d’aquells anys i totalment diferent al que el públic llavors estava acostumat a veure-, era ideal per a aquelles dates nadalenques: “L’amour des trois oranges (L’amor de les tres taronges)”, a partir d’una faula de Carlo Gozzi i estrenada a Chicago el 1921. De caràcter més aviat satíric i que exigeix una coordinadíssima tasca de conjunt de qualitat (és òpera sense números musicals tancats -les habituals àries, duos, concertants,…- i amb discurs musical seguit), repartida a parts més o menys iguals entre solistes, cor i ballarins on tots ells tenen assignat un personatge, probablement el seu fragment més popular és la Marxa.
L’esmentada estrena liceista va anar a càrrec de la Companyia de l’Òpera de Belgrad amb la direcció musical d’una gran figura, Oskar Danon, i el concurs de Cor, Orquestra i Ballet del Liceu. Les coreografies originàries de Belgrad foren adaptades per Anika Radosevic per a la companyia -dirigida per Magriñà-, encertada en les seves intervencions i molt inspirada especialment en l’esmentada Marxa -artistes que hi participaren encara recorden el moment-. – Jordi Pujal –

fotos - El amor de las tres naranjas (L'amour des trois oranges)

1967

– Programa del Liceu – 25 desembre 1967 – EL AMOR DE LAS TRES NARANJAS – Coreògrafes: Juan Magriñà i Anika Radosevic – 1º ballarins: Asunción Aguade, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira – Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – solistes: Angeles Aguade, Dolores Escriche, Mª Teresa Muntalt, Asunción Petit – Cos de balle