Òpera – CARLOTA

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

CARLOTA – òpera mexicana en un acte
– Música: Luís Sandi (1947)
– Llibret: Francisco Zendejas Gómez
– coreografia:
– Lloc d’acció: Mèxic, Castell de Chapultepec, el Imperi de Maximiliano a punt de desplomarse.
– Lloc d’estrena:

És bastant sabut que el ja llegendari Plácido Domingo, va debutar a Espanya al Gran Teatre del Liceu pel gener de 1966 com a membre de la Companyia de l’Òpera Nacional de Mèxic participant en les estrenes a Espanya de tres òperes breus en un acte que plegades conformaven el programa presentat per aquesta companyia, amb tres representacions (la primera el dia de Cap d’Any) i el concurs de les masses estables liceistes: “La mulata de Córdoba”, “Carlota” i “Severino”. En les dues darreres hi intervingué brillantment el Ballet Titular del Liceu (com acredita Xavier Montsalvatge en la seva ressenya a ‘La Vanguardia’), interpretant una dansa folklòrica en el darrer títol i tenint una actuació molt més rellevant i destacada a “Carlota”. Efectivament aquesta òpera amb música de Luis Sandi rememora l’episodi napoleònic mexicà de l’emperador Maximilià (que interpretava Domingo) i l’emperadriu Carlota (la soprano Maritza Alemán) en el context d’un ball al Palau de Chapultepec, per la qual cosa la dansa n’és bona protagonista, amb un vals i una masurca molt brillants òptimament coreografiats per Magriñà que el ballet liceista brodà de manera primorosa.
El Ballet del Liceu va ser coprotagonista, doncs, d’uns moments de la vida del coliseu que, pel que s’ha exposat, estan gravats amb lletres d’or en els annals de la institució. – Jordi Pujal –

fotos - òpera Carlota

1966

– Programa del Liceu – 1 gener 1966 – CARLOTA – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Regina Carreras, Asunción Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Alberto – Decorat de Batlle Tort

_ Programa del Liceu – 4 gener 1966 – LA MULATA DE CORDOBA – CARLOTA (Primeres ballarines: Asun.Aguadé, Elizabeth Bonet, Crist.Guinjoan-Solistes: Ang.Aguadé, Regina Carreras, Asun.Petit, Emi.Guitierrez, A. Rovira, Alb.Tort) – SEVERINO (Cos de ball) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá-

Critica – 28 octubre 1975 – TeleExpres – la companyia titular va estrenar amb èxit el ballet ‘Laberinto’, de Montsalvatge – J. Arnau

Posted on by Posted in Dades històriques, premsa .

En un programa atractiu, l’interès màxim de què va presentar ahir a la nit el Ballet de l’G. T. del Liceu es centrava en l’estrena de la versió coreogràfica de “Laberint”, la partitura simfònica de Xavier Montsalvatge ha conegut l’èxit internacional que els seus alts valors musicals mereixen. Composició vertebrada per una forta intenció vertebrada per una forta intenció rítmica y, conseqüentment, apropiada per al additament coreogràfic. Joan Magriñà se l’ha prestat amb idees clares, bellesa i força expressiva. L’abstracció de la música no ha estat obstacle perquè al crear el ballet s’hagi seguit un fil argumental al·lusiu a el mite grec d’Ariadna alliberada per Teseu de la fúria de Minotaure, pres en el laberint de Creta. Els tres moviments que el compositor assigna a la seva obra es signifiquen en el treball de Juan Magriñà amb diferenciació admirable dels temes motivadors, aconseguint en el primer l’exacta imatge del “Laberint” en què es troba perdut Teseu. Música i coreografia s’uneixen perfectament en la trobada de Teseu i Ariadna, on Juan Magriñà ha extremat la seva inventiva per a una realització extraordinàriament bella. Les tensions musicals de l’últim moviment s’expressen en el ballet amb intensitat profundament dramàtica. Es tracta, doncs, d’una coreografia rica en idees per a una partitura important a les quals s’uneix l’incisiu efecte del decorat – laberíntiques línies vermelles sobre negre- i el molt adequat, original disseny dels figurins, en una magnífica creació de Ramon Ivars . A l’èxit que va aconseguir el nou ballet van contribuir decisivament Assumpció Aguadé, Angeles Aguadé, Janusz Smolinski i Fernando Lizundia, que van oferir una interpretació viva i poderosament expressiva. Amb ells i el cos de ball, van saludar des de l’escenari Xavier Montsalvatge, Joan Magriñà i Ramón Ivars.
El programa es va iniciar amb l’excel·lent versió que Fernando Lizundia, Assumpció Aguadé i Mercè Núñez van donar de PIERROT, Música de Prats Trian. CLAR DE LLUNA, de Sebussy, va significar un triomf per a Angeles Aguadé i Fernando Lizundia. Aquest va actuar també amb la seua seguretat habitual a PANADEROS, que va ballar amb Asunción Aguadé, molt aplaudida a TRIPILI, com ho van ser Mercè Núñez i Isabel Racó a SEGUIDILLES SEVILLANES. DANSA PROFANA, que van interpretar molt bé Angeles Aguadé i Janusz Smolinski, i LA SARDANA DE LES MONGES, que va significar un nou èxit per al ballet del Liceu, van completar el programa, que va ser dirigit amb seguretat per Alberto Argudo a el front de l’orquestra liceista. – Juan Arnau –

Entrevista – 1971 – SITUACIÓ INSOSTENIBLE DEL BALLET DEL TEATRE DEL LICEU – Augusto Valera

Critica – 18 agost 1971 – La Vanguardia – Villanueva y Geltrù: Gran vetllada coreogràfica oferta per Juan Magriñá – Miguel Ansón