Òpera – Amahl y los visitantes nocturnos

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

AMAHL Y LOS VISITANTES NOCTURNOS – Òpera en un acte – Va ser un encàrrec de la NBC i es va estrenar per la NBC Opera Theatre el 24 de desembre de 1951, a la ciutat de Nova York en l’NBC studio 8H en el Rockefeller Center, on va ser retransmès en viu per la televisió com la producció de debut del Hallmark Hall of Fame. Va ser la primera òpera específicament composta per a la televisió als Estats Units.
– Música: Giancarlo Menotti
– Llibret: Giancarlo Menotti
– Lloc d’acció: una fábula
– Coreografía: Juan Magriñá

1961

– Programa del Liceu – 9 desembre 1961 – AMAHL Y LOS VISITANTES NOCTURNOS – Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Cos de ball

Òpera – Una carta de amor de Lord Byron

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

UNA CARTA DE AMOR DE LORD BYRON – Drama musical en un acte
– Música: R. Banfield
– Llibret: T. Williams
– Lloc d’acció: Nueva Orleans (U.S.A.) S XX
– Coreografía: J. Magriñá
– Lloc d’acció: Nova Orleans (U.S.A.)
– Lloc d’estrena: 17 gener 1955 a Nova Orleans

1961

– Programa del Liceu – 9 desembre 1961 – UNA CARTA DE AMOR DE LORD BYRON – AMAHL E GLI OSPITI NOTTURNI – Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Cos de ball

Òpera – El príncipe Igor

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

EL PRINCIPE IGOR – Òpera en un pròleg i Quatre actes. A causa de la mort de Borodín en 1887, l’òpera va quedar inacabada i la partitura va ser corregida i acabada pels compositors Nikolái Rimski-*Kórsakov i Aleksandr Glazunov.
Basat en un poema èpic rus de el segle XII i es correspon, vagament, amb la història narrada en el Cantar de les hosts d’Ígor, que relata la campanya del príncep rus Ígor Sviatoslávich contra les tribus dels polovtsy, invasores a 1185.
– Música: Aleksandr Borodín, Nikolái Rimski-Kórsakov, Aleksandr Glazunov (1887)
– llibret: Aleksandr Borodín
– Coreografia: Milán Momcilovic i Juan Magriñá
– Lloc d’acció: Rússia anys 1185
– Lloc d’estrena: Teatre Mariinski(San Petersburgo) 4 de novembre de 1890

1961

– Programa del Liceu – 21 desembre 1961 – EL PRINCIPE IGOR – Coreògraf i mestres de ball: Milán Momcilovic, Juan Magriñá – Cos de ball del Teatre del Liceu, amb la participació dels primers ballarins de la òpera de Belgrado: Caterina Obradovic, Mira Sanjina, Dragisa Djulic, Branko Markovic.

Òpera – Khovantchina

Posted on by Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

KHOVANTCHINA – òpera qualificada com a drama musical popular en cinc actes. L’obra va quedar inconclusa a la mort del compositor i va poder ser representada diversos anys després, després que Nikolái Rimski-Kórsakov completés la partitura.
– Música: Modesto Moussorgky
– Llibret: Modesto Moussorgky
– Coreografia:
– Lloc d’acció: Moscou en el S XVIII
– Lloc d’estrena: Teatre Imperial de San Petersburg al 1911 –

A causa dels grans talls i canvis que va fer Rimski-Kórsakov, Dmitri Shostakóvich va revisar l’òpera en 1959 basant-se en la partitura vocal de Músorgski. Es va estrenar el 1960 al Teatre Mariinski de Leningrad i és la versió que actualment se sol representar.A causa dels grans talls i canvis que va fer Rimski-Kórsakov, Dmitri Shostakóvich va revisar l’òpera en 1959 basant-se en la partitura vocal de Músorgski. Es va estrenar el 1960 al Teatre Mariinski de Leningrad i és la versió que actualment se sol representar.

fotos - Khovantchina

1961

– Programa del Liceu – 28 desembre 1961 – KHOVANTCHINA – Mestre de ball i coreògraf: Juan Magriñá – Ballarina estrella: Aurora Pons – Primers ballarins: Cristina Guibjoan, Asunción Aguadé – Cos de ball

1929

– Programa del Liceu – 7 desembre 1929 – KHOVANTCHINA – Mestre de ball: T. Wassilieff – Cos de ball rus i espanyol

1924

– Programa del Liceu – 30 desembre 1924 – KHOVANTCHINA – Mestre de ball: T. Wassilieff – Cos de ball rus

1923

– Programa del Liceu – 19 desembre 1923 – KHOVANTCHINA – Mestre de ball: T. Wassilieff – Cos de ball rus