I CAPULETI ED I MONTECCHI – tragèdia lírica en dos actes
– Música: Vincenzo Bellini
– Llibret: Felice Romani
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Teatre La Fenice de Venècia, 11 de març de 1830
1985
– Programa del Liceu – 3, 5 i 8 març 1985 – I CAPULETI ED I MONTECCHI – Directora i coreògrafa: Asun. Aguadé
Critica – 4 març 1985 – La Vanguardia – Liceu – I CAPULETI ED I MONTECCHI –
El 7 de maig de 1968 el Ballet Titular del Liceu va ser testimoni d’honor i en primera fila d’un fet llavors transcendent i que tindria felices conseqüències; i és que, el Ballet liceista va fer contactes molt interessants, enriquidors i útils de cara al seu esdevenidor. Aquell 7 de maig actuava al Liceu el Harkness Ballet de Nova York, mítica companyia que uns anys abans ja hi havia ballat, assolint un triomf sonat. El gran ballarí i coreògraf Anton Dolin, llavors ja un referent en el món del ballet -i que havia actuat sovint al Liceu en la dècada de 1950 amb el mític London’s Festival Ballet, del que n’era Ballarí Estrella i Director Artístic-, va voler tenir una deferència amb el Liceu i l’empresari Pàmias, tot lliurant-los una màscara esculpida en bronze de la llegendària Anna Pavlova, artista vinculadíssima amb el propi Dolin (va ser ballarí de la seva companyia), el Mestre Magrinyà (Pavlova el volia per a la seva ‘troupe’ però no se’n va sortir) i el mateix Liceu (hi havia actuat en repetides ocasions, tant amb els Ballets Russos de Dhiaghilev com amb el seu propi ballet). L’acte de lliurament, amb la pompa fastuosa pròpia d’aquells temps, va tenir lloc durant la pausa de l’actuació del Harkness a l’escenari i la presència de “todas las fuerzas vivas” més una nodrida representació del Ballet liceista. L’empresari Pàmias, en el discurs d’agraïment, suggeria la possibilitat de crear un museu històric liceista perquè calia preservar el passat (idea que Montsalvatge, en la seva ressenya publicada a “La Vanguardia”, recolzava): malauradament, foc d’encenalls, tot va quedar en una idea…perpètua. Aquella visita barcelonina de Dolin, però, va ser de molt profit per al Ballet liceista; i és que, tal i com recorda Asunción Aguadé, Dolin va muntar per a l’esmentada Aguadé i Alfons Rovira el pas a dos del segon acte de “Giselle” i “L’ocell blau” (Magrinyà també duria al seu estudi Rosella Hightower per a formar l’alumnat). Era un Ballet de nivell. – Jordi Pujal – Instagram:-art.1
– 12 maig 1968 – La Vanguardia – El perfil d’Ana Pavlova, perenne al Liceu
Pauleta Pàmies va ingressar com a ballarina professional al Liceu el 1864 i el 1880 va esdevenir-hi la primera ballarina. També va ballar a altres teatres barcelonins, com per exemple al Teatre Principal (Barcelona), on va ser la primera ballarina de 1871 a 1873. Als quaranta-dos anys va decidir retirar-se de l’escenari per a dedicar-se exclusivament a la coreografia, direcció i formació de dansa.
Va ser directora de la Companyia de Dansa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. També va ser professora de dansa durant setanta anys, per exemple al Liceu i a l’escola de dansa, també a Barcelona, que va fundar amb el ballari rus Sacha Goudine i que porta el seu nom. Ha format ballarines de la talla de Rosita Segovia, Teresina Boronat, Trini Borrull, Carmita García i Maria de Ávila, entre moltes altres, i també la ballarina i sobretot mestra de castanyoles Emma Maleras.
A Barcelona era molt coneguda per ser la professora de dansa del Liceu, on tenia alumnes de l’alta societat, nenes a les quals els pares portaven perquè adquirissin un port elegant i per a estilitzar el seu cos, i també altres d’origen humil, algunes de les quals posteriorment podien passar a la Companyia de Dansa del Liceu. En aquesta època alguns barcelonins també la recorden com a intermediària per a posar en contacte aquestes jovenetes amb els seus admiradors i sembla que alguna d’elles podia arribar a rebre un regal d’un senyor abonat a canvi d’un somriure personal des de l’escenari.
Menys coneguda a nivell popular és la seva feina com a coreògrafa. Pauleta Pàmies no només va coreografiar nombrosos espectacles de dansa al Liceu, començant l’any 1917 per El corregidor y la molinera, sobre música de Manuel de Falla, i d’òpera, com per exemple Les noces de Fígaro que va dirigir Eugène Szenkar en 1935. També va fer, per exemple, les coreografies de la pel·lícula de cinema ‘El sino manda’ (1917), un drama social dirigit per Fructuós Gelabert i Badiella; i de La viola d’or, d’Apel·les Mestres (1914), una faula poètica estrenada a les festes del Teatre de la Naturalesa, organitzades per artistes i intel·lectuals modernistes.
Va col·laborar amb l’etnòleg Aureli Capmany en les seves tasques referides a dansa, balls i tota mena d’espectacles populars i tradicionals, en especial la composició i direcció de la dansa i la tècnica. El programa de televisió Nydia, de TV3, ha realitzat nou documentals sobre diversos ballarins catalans que considera “històrics”, una de les quals és Pauleta Pàmies.
– Reial Acadèmia Historia – Biografía de Pauleta Pamias i Serra
– Barcelofília – inventari de la Barcelona desapareguda – Acadèmia Pauleta Pamies –
– Temporada primavera 1892 – OTELLO – HAMLET – FAVORITA – ORFEO – BELLA FANCIULLA DI PERTH – GARIN – Companyia coreogràfica – Mestre i direcctor: Eduardo Torres – Primera ballarina de rang frances: Giuseppina Prioris – Primera ballarina(d’home): Paulina Pamias – Cos de ball: 36 ballarines