Critica – 1943-05-01- La Vanguardia – Palau de la Música-POLKA DEL EQUILIBRISTA-TAMBORIN CHINO-HIMNO AL SOL …-Juan Magriñà-Filo Feliu

Assenyalada prova de l’interès grandíssim amb què se segueixen les actuacions de Joan Magriñá, va ser el ple imponent que ahir a la nit es va registrar al Palau de la Música. I el públic, devot incondicional del notable artista de la dansa, va trobar nous motius de satisfacció, ja que Magriñá va saber mantenir viu el seu prestigi de coreògraf del millor gust i de ballarí de les més àmplies possibilitats, posades en relleu, sobretot, al «Tamborin chino», de Kreisler; la «Polka de l’equilibrista», de Blancafort, de la qual va encertar a traduir rítmica i mímicament el fi humorisme, i el «Himne a el sol», de Rimsky. La jornada no només va ser victoriosa per Magriñá, sinó també per la seva jove deixebla Filo Feliu, qui als quinze anys d’edat ha aconseguit imposar-se a l’atenció dels públics pel depurat de la seva tècnica, la noblesa de l’estil, la gràcia i justesa de moviments i la íntima musicalitat. Un estudi més detingut del joc de braços portarà a aquesta dansaire a el plànol de l’absoluta perfecció. Filo Feliu va executar ahir a la nit deliciosament, entre d’altres danses, un «Polca», de Geo Byng; una «Variació clàssica sobre un tema espanyol», de Vives, i una «Variació», de Txaikovski. Dels balls interpretats per Filo Feliu i Juan Magriñá en feliç col·laboració, mereixen particular esment el «Vals en la menor», de Chopin; «L’ocell blau», de Txaikovski, i el «Somni d’amor», de Liszt. Els aplaudiments van ser constants i molt efusius, fent-se d’ells partícip a l’orquestra, que, sota la intel·ligent direcció del mestre Obradors, va acompanyar les danses i intercalar entre elles diverses obres simfòniques.
U. F. Zanni.

Critica – 25 febrer 1941 – La Vanguardia – Palau de la Música – LA POLCA DEL EQUILIBRISTA – Juan Magriñà, Josefa Izard

Diumenge a la tarda el Sr. J. Izard i Juan Magriñà van oferir davant d’un públic selecte i nombrós seu anunciat recital de danses.
L’espectacle d’alta qualitat, tant per l’execució impecable i, de vegades originalíssima que van donar als balls dels dos intèrprets citats, com per l’elecció de el programa exquisit i variat, que va permetre apreciar en facetes ben diferents el vigor expressiu de tots dos artistes.
Així costat de la son romàntic de la noia del “Espectre de la rosa” i les escenes alades -el múscul i l’estètica triomfant de les lleis de la gravetat-.del «Ocell blau», de Tcliaikowsky, l’alegria desbordant, senzilla, pobletana d’una mazurka que Delibes va concebre per “Copelia”.
Però si com intèrprets són excel·lents, també com a creadors de coreografia van demostrar María Josefa Izard i Magriñá posseir un profund sentit del plàstic. El van ferir patent: ella, en la creació de l’ «Vals trist», – vagorosa, estilitzada, patètica; ell, en la «Polca de l’equilibrista», deliciosa pàgina firal de Blancafort plena d’humorisme i vivacitat. És molt notable així mateix, la gràcia i salero que Magriñá va imprimir a unes «Alegries» flamenques acompanyat molt bé amb la guitarra per- Miguel Rorrull.
Els figurins de Pruna, Grau Sala, i Mar, van ser justament celebrats. L’orquestra bé ‘conduïda pel mestre Obradors. el mateix quan va actuar subratllant les danses, que executant sola algunes peces simfòniques, va merèixer, i va obtenir, els càlids aplaudiments de l’auditori.