MARISA SALELLAS i MEDINAS
1954 –
- Formada a l’Institut del Teatre -primer amb Charo Contreras i posteriorment amb Joan Magriñà-
- La temporada 1971-72 s’incorporà al Ballet liceista, activitat que els estius combinava amb actuacions extramurs de dansa espanyola tot formant parella amb José Béjar.
- Artista polièdrica amb la dansa com etern i absolut epicentre vital, també formà part del ballet de les mítiques sales Scala de Barcelona i de Madrid (participant en programes televisius entorn aquestes sales), interpretant fins i tot comèdies musicals com “Chin chin felicidad” i “El diluvio que viene”.
- A Madrid es perfeccionà amb el Mestre Granero i Carmina Ocaña, estudiant tanmateix a l’escola del Ballet Nacional de España amb el gran ballarí Antonio Ruiz, Bety i Aurora Pons.
- També ballà en presentacions de Llongueras per arreu (Toulouse , Anglaterra, Düsseldorf), en desfilades de moda, campanyes publicitàries (“Burbujas Freixenet”), diverses gales…Actuà també amb la Maña (al Teatre Arnau), i amb Sara Montiel (“Sara ven al Paralelo” a la Sala Apolo).
- Va prendre classes de jazz a l’estudi d’Anna Maleras amb Anne Mipttelholser. Cos i físic preciosos, alta i molt ben proporcionada, gran personalitat, comunicativa amb el públic, molt artista, sempre elegant, ho ballava tot bé, excel•lint en la dansa espanyola: a l’Institut era qui millor feia el ‘zapateado’.
- En l’estrena liceista de 1975 de “La sardana de les monges” segons la visió del Mestre la Salellas ennoblí la part de la Mare Abadessa (d’importància cabdal en el poema de Guimerà) fent-ne tota una creació -físic imponent apart, que també hi ajudava-: era Intel·ligent, discreta i senzilla, una brillant frase seva ens permet fer-nos idea del seu tarannà: “La coreografia del Mestre és la música feta moviment”. Una gran professional, una gran persona i una gran companya adorada pels seus col·legues que sap fer-se estimar.