En un programa atractiu, l’interès màxim de què va presentar ahir a la nit el Ballet de l’G. T. del Liceu es centrava en l’estrena de la versió coreogràfica de “Laberint”, la partitura simfònica de Xavier Montsalvatge ha conegut l’èxit internacional que els seus alts valors musicals mereixen. Composició vertebrada per una forta intenció vertebrada per una forta intenció rítmica y, conseqüentment, apropiada per al additament coreogràfic. Joan Magriñà se l’ha prestat amb idees clares, bellesa i força expressiva. L’abstracció de la música no ha estat obstacle perquè al crear el ballet s’hagi seguit un fil argumental al·lusiu a el mite grec d’Ariadna alliberada per Teseu de la fúria de Minotaure, pres en el laberint de Creta. Els tres moviments que el compositor assigna a la seva obra es signifiquen en el treball de Juan Magriñà amb diferenciació admirable dels temes motivadors, aconseguint en el primer l’exacta imatge del “Laberint” en què es troba perdut Teseu. Música i coreografia s’uneixen perfectament en la trobada de Teseu i Ariadna, on Juan Magriñà ha extremat la seva inventiva per a una realització extraordinàriament bella. Les tensions musicals de l’últim moviment s’expressen en el ballet amb intensitat profundament dramàtica. Es tracta, doncs, d’una coreografia rica en idees per a una partitura important a les quals s’uneix l’incisiu efecte del decorat – laberíntiques línies vermelles sobre negre- i el molt adequat, original disseny dels figurins, en una magnífica creació de Ramon Ivars . A l’èxit que va aconseguir el nou ballet van contribuir decisivament Assumpció Aguadé, Angeles Aguadé, Janusz Smolinski i Fernando Lizundia, que van oferir una interpretació viva i poderosament expressiva. Amb ells i el cos de ball, van saludar des de l’escenari Xavier Montsalvatge, Joan Magriñà i Ramón Ivars.
El programa es va iniciar amb l’excel·lent versió que Fernando Lizundia, Assumpció Aguadé i Mercè Núñez van donar de PIERROT, Música de Prats Trian. CLAR DE LLUNA, de Sebussy, va significar un triomf per a Angeles Aguadé i Fernando Lizundia. Aquest va actuar també amb la seua seguretat habitual a PANADEROS, que va ballar amb Asunción Aguadé, molt aplaudida a TRIPILI, com ho van ser Mercè Núñez i Isabel Racó a SEGUIDILLES SEVILLANES. DANSA PROFANA, que van interpretar molt bé Angeles Aguadé i Janusz Smolinski, i LA SARDANA DE LES MONGES, que va significar un nou èxit per al ballet del Liceu, van completar el programa, que va ser dirigit amb seguretat per Alberto Argudo a el front de l’orquestra liceista. – Juan Arnau –
