Cristina Guinjoan
– Entrevista – Memòries d’un altre temps per Margarita Cabaro
– Instagram – art.1 – art.2 – art.3
Cristina Guinjoan es va incorporar el 1954 al Ballet Titular del Gran Teatre del Liceu (quan era adolescent), on romangué fins el 1969. Deixeble de Joan Magriñà, a pocs dies de la seva arribada liceista ja col·laborava en unes funcions molt sonades -i que encara es recorden- de l’òpera “La forza del destino” pel novembre de 1954 i que protagonitzava un ídol liceista de l’època com Renata Tebaldi (més informació en la publicació del 25-10-2018). Una entrada “por la puerta grande” en un espectacle triomfal, a manera de guia de la seva brillant trajectòria liceista, testimoni actiu de les grans fites del Ballet del Liceu dels anys seixanta (“Gavines”, “El amor brujo”, “Soirée vienesa”,..’). Fou Ballarina Solista i, posteriorment, Primera Ballarina de la companyia. També es dedicà a l’ensenyament, tant en l’estudi del Mestre Magriñà del carrer de Petritxol com a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 1969 va deixar de ballar al Ballet del Liceu però va continuar la seva brillant tasca pedagògica: membres del Ballet del Liceu com Mercè Núñez han estat alumnes seves. I a títol anecdòtic esmentar que, el 1957 i amb Antoñita Barrera -llavors Primera Ballarina del Ballet del Liceu- va fer una breu col·laboració en una pel·lícula dirigida per Julio Coll, “Distrito quinto”, filmada als desapareguts estudis Orphea de Barcelona.
Aquestes fotos d’ estudi copsen la personalitat esplendorosa de la Guinjoan, lluminositat innata, presència règia imponent, harmonia total,… És bonic rememorar-ho: i és que el retrobament amb ella en el darrer dinar d’homenatge a Magriñà va ser l’element esperonador… Un altre Nom d’Or per a LiceXballet! – Jordi Pujal –