Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Ballarins i ballarines
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Avantatges de fer-se soci
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Ópera - La Damme de Pique

Posted on 2019-06-04 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

LA DAMME DE PIQUE: òpera en tres actes i set quadre, basat en el comte homònim de Alejandro Pushkin.
Musica: Piotr Ilich Tchaikowsky
Llibret: Modest Tchaikowsky (germá)
Coreografia:
– Lloc d’acció: Imperi rus
– Lloc d’estrena: Teatre Mariinski de San Petersburg, 19 desembre 1890 –

El gran compositor Piotr Illitx Txaikovski, pare del popularíssim trio d’asos balletístic per antonomàsia -“El llac dels cignes”, “La bella dorment” i “Trencanous”- i sempre sensible amb la dansa, per a la seva òpera en tres actes “Pikovaia dama” (“La dama de piques”) -amb argument basat en un conte de Pushkin- va crear un inspiradíssim episodi on el ballet és protagonista absolut, ubicat en el primer quadre del segon acte. Ambientada a Sant Petersburg a finals del segle XVIII, l’acció d’aquest quadre transcorre en el decurs d’una festa aristocràtica celebrada en el palau d’un dels protagonistes, en el bellmig del qual hi ha, a manera d’intermedi -com si fos un ‘divertissement’ de la ‘grand opéra francesa’-, l’anomenada ‘Pastoral’, on tres dels convidats a la festa, convenientment disfressats, representen una acció teatral de caire bucòlic per a gaudi de la resta de convidats.
Musicalment Txaikovski va concebre-ho de manera magistral, com si fos una sonata en tres moviments: el primer, d’un temps viu i amb la intervenció del cor, el segon, més reposat i amb la intervenció vocal solista dels tres esmentats personatges -soprano, mezzo i baríton- i el tercer, de temps agitat i brillant a manera de coda i reprenent el motiu musical del principi. I durant tot moment amb la participació del ballet.
El Liceu oferí tres representacions d’aquesta òpera pel desembre de 1967 a càrrec de la Companyia de l’Òpera de Belgrad amb el concurs però, com era habitual en casos de companyies convidades, dels cossos estables liceistes.
El Ballet Titular del Liceu va tenir una actuació brillantíssima. Curiosament en l’esmentat programa s’acrediten dos coreògrafs: naturalment el Mestre Magriñà i Anika Radosevic. La Radosevic era la coreògrafa de l’Òpera de Belgrad que havia dissenyat el ballet per a l’estrena a Belgrad d’aquesta producció. – per Jordi Pujal –

fotos - La Damme de Pique

1967

– Programa del Liceu – 20 desembre 1967 – LA DAMA DE PIQUE – Mestres coreògrafes: Anika Radosevic, Juan Magriñá – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisaabeth Bonet, Cristina Guinjoan, Alfonso Rovira – Ballarí de caràcter: Fernando Lizundia – Solistas: Angeles Aguadé, Dolores Escriche, Ma Teresa Muntalt, Asunción Petit – Cos de ball

1922

– Programa del Liceu – 1 desembre 1922 – LA DAME DE PIQUE – direcció coreogràfica: T. Wassilieff – Cos de ball rus – primeres figures: Boldireff, Kashuba, Wassilieff

  • Comparteix
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Feu clic per compartir a X (S'obre en una nova finestra) X
  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra) Imprimeix

Òpera - CARLOTA

Posted on 2019-06-04 by webmaster Posted in Dades històriques, òperes, Representacions .

CARLOTA – òpera mexicana en un acte
– Música: Luís Sandi (1947)
– Llibret: Francisco Zendejas Gómez
– coreografia:
– Lloc d’acció: Mèxic, Castell de Chapultepec, el Imperi de Maximiliano a punt de desplomarse.
– Lloc d’estrena:

És bastant sabut que el ja llegendari Plácido Domingo, va debutar a Espanya al Gran Teatre del Liceu pel gener de 1966 com a membre de la Companyia de l’Òpera Nacional de Mèxic participant en les estrenes a Espanya de tres òperes breus en un acte que plegades conformaven el programa presentat per aquesta companyia, amb tres representacions (la primera el dia de Cap d’Any) i el concurs de les masses estables liceistes: “La mulata de Córdoba”, “Carlota” i “Severino”. En les dues darreres hi intervingué brillantment el Ballet Titular del Liceu (com acredita Xavier Montsalvatge en la seva ressenya a ‘La Vanguardia’), interpretant una dansa folklòrica en el darrer títol i tenint una actuació molt més rellevant i destacada a “Carlota”. Efectivament aquesta òpera amb música de Luis Sandi rememora l’episodi napoleònic mexicà de l’emperador Maximilià (que interpretava Domingo) i l’emperadriu Carlota (la soprano Maritza Alemán) en el context d’un ball al Palau de Chapultepec, per la qual cosa la dansa n’és bona protagonista, amb un vals i una masurca molt brillants òptimament coreografiats per Magriñà que el ballet liceista brodà de manera primorosa.
El Ballet del Liceu va ser coprotagonista, doncs, d’uns moments de la vida del coliseu que, pel que s’ha exposat, estan gravats amb lletres d’or en els annals de la institució. – Jordi Pujal –

fotos - òpera Carlota

1966

– Programa del Liceu – 1 gener 1966 – CARLOTA – Primers ballarins: Asunción Aguadé, Elisabeth Bonet, Cristina Guinjoan – Solistes: Angeles Aguadé, Regina Carreras, Asunción Petit, Emilio Gutierrez, Alfonso Rovira, Alberto – Decorat de Batlle Tort

_ Programa del Liceu – 4 gener 1966 – LA MULATA DE CORDOBA – CARLOTA (Primeres ballarines: Asun.Aguadé, Elizabeth Bonet, Crist.Guinjoan-Solistes: Ang.Aguadé, Regina Carreras, Asun.Petit, Emi.Guitierrez, A. Rovira, Alb.Tort) – SEVERINO (Cos de ball) – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá-

  • Comparteix
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Feu clic per compartir a X (S'obre en una nova finestra) X
  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra) Imprimeix

Critica - 28 octubre 1975 - TeleExpres - la companyia titular va estrenar amb èxit el ballet 'Laberinto', de Montsalvatge - J. Arnau

Posted on 2019-05-27 by webmaster Posted in Dades històriques, Premsa .

En un programa atractiu, l’interès màxim de què va presentar ahir a la nit el Ballet de l’G. T. del Liceu es centrava en l’estrena de la versió coreogràfica de “Laberint”, la partitura simfònica de Xavier Montsalvatge ha conegut l’èxit internacional que els seus alts valors musicals mereixen. Composició vertebrada per una forta intenció vertebrada per una forta intenció rítmica y, conseqüentment, apropiada per al additament coreogràfic. Joan Magriñà se l’ha prestat amb idees clares, bellesa i força expressiva. L’abstracció de la música no ha estat obstacle perquè al crear el ballet s’hagi seguit un fil argumental al·lusiu a el mite grec d’Ariadna alliberada per Teseu de la fúria de Minotaure, pres en el laberint de Creta. Els tres moviments que el compositor assigna a la seva obra es signifiquen en el treball de Juan Magriñà amb diferenciació admirable dels temes motivadors, aconseguint en el primer l’exacta imatge del “Laberint” en què es troba perdut Teseu. Música i coreografia s’uneixen perfectament en la trobada de Teseu i Ariadna, on Juan Magriñà ha extremat la seva inventiva per a una realització extraordinàriament bella. Les tensions musicals de l’últim moviment s’expressen en el ballet amb intensitat profundament dramàtica. Es tracta, doncs, d’una coreografia rica en idees per a una partitura important a les quals s’uneix l’incisiu efecte del decorat – laberíntiques línies vermelles sobre negre- i el molt adequat, original disseny dels figurins, en una magnífica creació de Ramon Ivars . A l’èxit que va aconseguir el nou ballet van contribuir decisivament Assumpció Aguadé, Angeles Aguadé, Janusz Smolinski i Fernando Lizundia, que van oferir una interpretació viva i poderosament expressiva. Amb ells i el cos de ball, van saludar des de l’escenari Xavier Montsalvatge, Joan Magriñà i Ramón Ivars.
El programa es va iniciar amb l’excel·lent versió que Fernando Lizundia, Assumpció Aguadé i Mercè Núñez van donar de PIERROT, Música de Prats Trian. CLAR DE LLUNA, de Sebussy, va significar un triomf per a Angeles Aguadé i Fernando Lizundia. Aquest va actuar també amb la seua seguretat habitual a PANADEROS, que va ballar amb Asunción Aguadé, molt aplaudida a TRIPILI, com ho van ser Mercè Núñez i Isabel Racó a SEGUIDILLES SEVILLANES. DANSA PROFANA, que van interpretar molt bé Angeles Aguadé i Janusz Smolinski, i LA SARDANA DE LES MONGES, que va significar un nou èxit per al ballet del Liceu, van completar el programa, que va ser dirigit amb seguretat per Alberto Argudo a el front de l’orquestra liceista. – Juan Arnau –

1975-10-28-estreno de LABERINTO-Juan Arnau-cr
  • Comparteix
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Feu clic per compartir a X (S'obre en una nova finestra) X
  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra) Imprimeix

Entrevista - 1971 - SITUACIÓ INSOSTENIBLE DEL BALLET DEL TEATRE DEL LICEU - Augusto Valera

Posted on 2019-05-27 by webmaster Posted in Dades històriques, Premsa .

  • Comparteix
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Feu clic per compartir a X (S'obre en una nova finestra) X
  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
« Pàgina anterior
Pàgina següent »

Idioma

Actualitat


Agenda Ballet de Barcelona
 

Localization

ABL

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338
 

S'estan carregant els comentaris...
 

Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.