Critica – 25 febrer 1941 – La Vanguardia – Palau de la Música – LA POLCA DEL EQUILIBRISTA – Juan Magriñà, Josefa Izard
Diumenge a la tarda el Sr. J. Izard i Juan Magriñà van oferir davant d’un públic selecte i nombrós seu anunciat recital de danses.
L’espectacle d’alta qualitat, tant per l’execució impecable i, de vegades originalíssima que van donar als balls dels dos intèrprets citats, com per l’elecció de el programa exquisit i variat, que va permetre apreciar en facetes ben diferents el vigor expressiu de tots dos artistes.
Així costat de la son romàntic de la noia del “Espectre de la rosa” i les escenes alades -el múscul i l’estètica triomfant de les lleis de la gravetat-.del «Ocell blau», de Tcliaikowsky, l’alegria desbordant, senzilla, pobletana d’una mazurka que Delibes va concebre per “Copelia”.
Però si com intèrprets són excel·lents, també com a creadors de coreografia van demostrar María Josefa Izard i Magriñá posseir un profund sentit del plàstic. El van ferir patent: ella, en la creació de l’ «Vals trist», – vagorosa, estilitzada, patètica; ell, en la «Polca de l’equilibrista», deliciosa pàgina firal de Blancafort plena d’humorisme i vivacitat. És molt notable així mateix, la gràcia i salero que Magriñá va imprimir a unes «Alegries» flamenques acompanyat molt bé amb la guitarra per- Miguel Rorrull.
Els figurins de Pruna, Grau Sala, i Mar, van ser justament celebrats. L’orquestra bé ‘conduïda pel mestre Obradors. el mateix quan va actuar subratllant les danses, que executant sola algunes peces simfòniques, va merèixer, i va obtenir, els càlids aplaudiments de l’auditori.
El Ballet de Barcelona, sempre amb el seu inesgotable tercet directiu de primera Johnsey&Renedo&Masjuan al capdavant, ho ha tornat a fer! Fidel al seu ADN, amb aquells trets característics que sempre ha fet palès (coratge, determinació, capacitat de creixement artístic progressiu i constant, talent, disciplina, ganes de ballar,…) i a risc que la pandèmia malmetés un treball tan ímprobe -sense aconseguir-ho-, ha presentat aquest cap de setmana al Teatre Condal un nou espectacle, ambiciós, innovador i reeixit, estructurat en dues parts ben diferenciades: una primera absolutament clàssica (un 2n acte d'”El llac dels cignes” que considera la igualtat de gènere, en consonància amb avui dia -segons admirable definició de la companyia inclosa en el programa de sala-, coreografiat per Anna Ishii a partir de la versió original de Petipa) i la segona 100% contemporània (“Tongues”, coreografia de David Rodríguez i Luke Prunty). Un afer engrescador com aquest va congregar feliçment membres i simpatitzants LiceXballet.