Òpera – Norma – Associació LiceXballet

NORMA – tragèdia lírica en dos actes – No sempre es va incloure el ballet.
– Música: Vincenzo Bellini
– Llibret: Felice Romani
– Coreografia:
– Lloc d’acció: La Galia en època romana
– Lloc d’estrena: La Scala de Milà el 26 desembre 1831 –

L’acció de la popular òpera “Norma”, amb llibret de Felice Romani i música de Vincenzo Bellini, transcorre a la Gàlia en època romana, essent la protagonista que dóna títol a l’obra una sacerdotessa druïda que ha traït el vot de castedat en tenir dos fills amb el procònsol romà Pollione.
Obra del repertori habitual dels teatres operístics i pedra de toc per a divos (sobretot per a la intèrpret de Norma, una soprano), no conté cap moment coreogràfic. Però en el moment en què Norma apareix per primer cop en escena (que correspon a la famosa ària “Casta diva”), i en fer-ho acompanyada per un estol de vestals i per gent del poble, s’hi escau dibuixar uns moviments a compassats de caire harmònic i elegant, subtilíssims. I així es feia en moltes de les edicions liceistes de l’obra.
El 1973 es reposava “Norma” amb una protagonista llegendària, on el Liceu era casa seva: Montserrat Caballé. El gener de 1970 la Caballé havia debutat aquest rol i en el mateix Liceu: l’èxit assolit fou tan gran que justificava tornar-la a programar tres anys més tard.
Les ballarines del Ballet del Liceu, per tant, esdevenien sublims vestals plenes de llum i harmonia honorant la sacerdotessa Caballé.
En la quarta i darrera funció (1 de febrer de 1973) es va retre un homenatge a la soprano catalana (costum molt arrelat en l’època) que amb aquesta funció acabava la seva participació en aquella temporada. El Ballet del Liceu, doncs, en posició preeminent participant tanmateix en el merescut homenatge. Nit gloriosa, vessall d’emocions, comunió perfecta entre escenari i públic.
Pel novembre de 1966 el Liceu va reposar amb gran èxit l’òpera protagonitzada per la soprano Radmila Bakocevic. El rol de la ‘seconda donna’ de l’obra, corresponent al personatge de la jove vestal Adalgisa, fou interpretat per tot un ídol liceista durant més de vint-i-cinc anys d’ençà debutar-hi el 1961, la mezzosoprano piamontesa Fiorenza Cossotto. Cossotto interpretà aquesta part al Liceu en tres edicions diferents i sempre al costat de grandíssimes intèrprets de Norma: Leyla Gencer (1962), Radmila Bakocevic (1966) i Montserrat Caballé (1970). Durant aquelles funcions de “Norma” de 1966 Cossotto va rebre la famosa Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (preuada distinció que Aurora Pons i Joan Magriñà també rebrien). I qui foren les harmonioses vestals companyes d’Adalgisa/Cossotto? Naturalment, les ballarines del Ballet del Liceu, presents tant a les funcions com a l’homenatge. Cossotto va establir una relació amical molt agradable amb elles en el decurs de les seves habituals actuacions al Liceu, que afortunadament es produïen molt sovint. – Jordi Pijal – art. 1 – art. 2