LA
DAMNATION DE FAUST – llegenda dramàtica en quatre parts.
– Música: Hector Berlioz
– Llibret: Hector Berlioz amb ajuda de Almire Gandonnière
– Coreografia:
– Lloc d’acció:
– Lloc d’estrena: Opéra-Comique de Paris 6 desembre 1846 –
“La damnation de Faust” (‘La condemnació de Faust’) inicialment fou concebuda pel seu compositor, Hector Berlioz, per a ser interpretada en sales de concert ja que és una obra (definida pel propi Berlioz com a ‘llegenda dramàtica en quatre parts’) a mig camí entre l’òpera i la simfonia coral, amb quatre solistes vocals i gran desplegament coral i d’orquestra. Després de la mort de Berlioz, però, va passar a interpretar-se sovint com si d’una òpera es tractés. Avui dia coexisteixen ambdós formats als auditoris d’arreu.
Famosa sobretot la ‘Marxa hongaresa’ que sona a la primera part, la partitura conté dos breus fragments orquestrals que, quan es decidia proposar l’obra en format operístic, normalment hom els destinava a ser ballats: el ‘Ballet des Sylphes’ de la segona part i el ‘Menuet des Feux Follets’ de la tercera.
La proposta liceista de l’obra de desembre de 1968 optà pel format operístic, amb l’assignació al Ballet Titular del Liceu dels dos moments esmentats: per sota del gran potencial de la companyia. I és que de la crítica publicada a ‘La Vanguardia’ signada per Solius se’n desprèn certa grisor en tota la representació, sense destacar-ne massa la tasca de l’equip de Magriñà. Però és que la cosa no donava per a més! I la feina grossa la tenien aquells mateixos dies en les funcions de “Canigó” que s’alternaven amb aquestes de “Damnation”. – Jordi Pujal –
1968
– Programa del Liceu – 5 desembre 1968 – LA DAMNATION DE FAUST – Coreògraf i mestre de ball: Juan Magriñá – Cos de ball