L’agost de 1968, i dins la programació dels ‘Festivales de España’ organitzats pel llavors existent ‘Ministerio de Información y Turismo’, la companyia en ple del Gran Teatre del Liceu (cor i ballet titulars, tècnics, decoracions, solistes vocals i directors d’orquestra contractats per a l’ocasió -l’orquestra titular liceista, en canvi, curiosament no-) es va desplaçar a Sevilla per a oferir a la Plaza de España sengles representacions de les òperes “Aida”(amb el reforç coral de l’Orfeó Laudate), “Madama Butterfly” i “Marina”, títols que també -sempre com ‘Festivales de España’- van oferir-se aquell mateix estiu a Madrid (Parque del Retiro) i a Barcelona (a la desapareguda Plaça de Toros de Les Arenes). Aquestes tres obres, i amb repartiments pràcticament idèntics, havien format part de la programació de l’anterior temporada liceista, la 1967-68, i per tant estaven ja muntades, per la qual cosa ara només calia recuperar-les: gestió admirable de l’empresari Pamias optimitzant recursos! Així que el Mestre Magriñà i tota la seva “família” liceista van agafar el farcellet i… cap al Prat falta gent: Sevilla estava esperant amb candeletes la seva escena triomfal d'”Aida” i el seu airós ballet mariner! La imatge (foto: Masachs), icònica d’aquella època -era molt habitual la publicació en els diaris d’aquesta mena de fotos quan famosos arribaven o marxaven del país: i és que aquells anys, on no existia el “low cost”, viatjar en avió no estava a l’abast de tothom- ens confirma un cop més que el Ballet Titular del Liceu era una companyia professional amb tots els ets i uts: no se n’estaven, de luxes! Record mediàtic de l’època, ben diferent a la d’ara.
30 agost 1968
