….
Per a aquesta commemoració verdiana es va representar el ballet compost per Verdi per a l’estrena de “Il Trovatore” a París. Qualsevol pretext és bo perquè el geni creador del mestre Joan Magriñá ens afalagui amb les seves coreografies inspirades. Per a la del “Trobador” ha utilitzat intel·ligència, cultura aplicada i gran imaginació, resultant un ballet que, a part de ser molt vistós, té originalitat, sentit del moviment i qualitat plàstica. Potser no caldria dir que amb aquests arguments i la solvència del Cos de Ball del Liceu, la interpretació va ser un èxit rotund de coreautor i ballarins, però no podria callar la impressió de bellesa que va produir la realització d’Asunción Aguadé, delicadament harmònica expressiva i segura; d’Alfons Rovira, sensacional per facultats, art, tècnica i gallardia en una actuació de gran classe; Cristina Guinjoan artista temperamental, comunicativa, tècnica segura i encant singular; sense poder oblidar a Elisabeth Bonet, Fernando Lizundia, Angeles Aguadé, Elena Bonet, Guillermina Coll, Dolors Escriche i tot el cos de ball que va saber fer honor al seu mestre.
…
