Associació LiceXballet
  • Inici
  • Qui som
    • Naixement de l’Associació LiceXballet
    • Objectius
    • Junta directiva
    • Col·laboradors
  • Dades històriques
    • Història del Ballet del Gran Teatre del Liceu (1847-1988)
    • Els Ballets de Barcelona i la seva incorporació al Ballet del Teatre del Liceu (1951-1953)
    • Premis i Honors
    • Programes i premsa – classificats per anys – Programes de les Temporades
    • Representacions (ballets, òperes, operetes, sarsueles, films, espectacles)
    • Vestuari i figurins
    • Coreògrafs i Mestres
    • Ballarins i ballarines
    • Fotos del Ballet del Liceu (1958-88)
    • Bibliografia
    • Vídeos
    • Anècdotes i records
  • Llibre Licexballet
  • *Notícies
    • Notícies actuals
    • Premsa actual
    • Notícies anys enrere
    • Premsa anys enrere
  • Enllaços
  • Actes i propostes
  • Contacte
    • Avantatges de fer-se soci
    • Vull informació
    • Vull donar-me d’alta
    • Vull donar-me de baixa
    • Informació important

Crítica - 1932-06-01 - La Vanguardia - CINEMA URQUINAONA

Posted on 2019-03-29 by webmaster Posted in Dades històriques, Premsa .

MÚSICA I TEATRES
CINEMA URQUINAONA

Joan Magriña i Julio Pons

Del cos de ball del Liceu, en els temps en què el Gran Teatre conservava encara tota la seva esplendor i prestigi, va reclamar l’atenció, no només del públic, sinó també de Teodoro Wassilieff, el mestre coreògraf rus, i de la inoblidable Ana Paulova, que era la dansa i el ritme fets carn, un ballarí àgil, expressiu, acurat de les actituds i els moviments.
Aquell ballarí, que ha depurat el seu art, estilizándolo i elevant de categoria, es va presentar ahir a la nit al cinema Urquinaona, i des dels primers instants va tenir l’èxit per company.
Joan Magriñá que és l’artista al fet que venim referint-nos, va demostrar ahir a la nit que no debades va estar en llarg contacte amb els ballarins russos, i va demostrar igualment com de gran és la seva intuïció rítmica i el seu talent per traduir plàstica i rítmicament la música.
Que potser no hagi arribat encara a la plena maduresa, a la completa delineació de la dansa; però les seves aptituds i la seva intel·ligència, molt per sobre del vulgar, li permeten ia obtenir fàcilment el triomf.
Va interpretar ahir a la nit variades pàgines de Brahms, Mussorgski, Strawinsky, Falla, Pons, Blancafort i Labroca, posant sempre de manifest una alta comprensió musical i una elegant i perfecta tècnica.
Per la caracterització i la dinàmica, la ‘Polca de l’equilibrista’, de Blancafort, va constituir el més definitiu encert de Magriñá. La ‘jota aragonesa’, de Pons, també ha de ser subratllada.
El públic -un públic selecte, que omplia completament la sala, – va aplaudir calorosament a l’artista, obligant-lo a saludar repetides vegades.
De la part musical de la vetllada es va encarregar juliol Pons, pianista sensible i emotiu, que va sumar un nou èxit als molts que té conquistats. Tant en col·laborar amb Magriñá, com en la seva tasca de solista i com a compositor, els seus dots van destacar i van ser degudament apreciats per l’auditori.
Z.

– CRITICA – 01 juny 1932 La Vanguardia – POLKA DEL EQUILIBRISTA-CINE URQUINAONA-Juan Magriña,Julio Pons

  • Comparteix
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Feu clic per compartir a X (S'obre en una nova finestra) X
  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
« DID - 2019
Notícies - 1995 »

Idioma

Actualitat


Agenda Ballet de Barcelona
 

ABL

CyberChimps WordPress Themes

© Associació LiceXballet / I F: G65955338
 

S'estan carregant els comentaris...
 

Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.