Assenyalada prova de l’interès grandíssim amb què se segueixen les actuacions de Joan Magriñá, va ser el ple imponent que ahir a la nit es va registrar al Palau de la Música. I el públic, devot incondicional del notable artista de la dansa, va trobar nous motius de satisfacció, ja que Magriñá va saber mantenir viu el seu prestigi de coreògraf del millor gust i de ballarí de les més àmplies possibilitats, posades en relleu, sobretot, al «Tamborin chino», de Kreisler; la «Polka de l’equilibrista», de Blancafort, de la qual va encertar a traduir rítmica i mímicament el fi humorisme, i el «Himne a el sol», de Rimsky. La jornada no només va ser victoriosa per Magriñá, sinó també per la seva jove deixebla Filo Feliu, qui als quinze anys d’edat ha aconseguit imposar-se a l’atenció dels públics pel depurat de la seva tècnica, la noblesa de l’estil, la gràcia i justesa de moviments i la íntima musicalitat. Un estudi més detingut del joc de braços portarà a aquesta dansaire a el plànol de l’absoluta perfecció. Filo Feliu va executar ahir a la nit deliciosament, entre d’altres danses, un «Polca», de Geo Byng; una «Variació clàssica sobre un tema espanyol», de Vives, i una «Variació», de Txaikovski. Dels balls interpretats per Filo Feliu i Juan Magriñá en feliç col·laboració, mereixen particular esment el «Vals en la menor», de Chopin; «L’ocell blau», de Txaikovski, i el «Somni d’amor», de Liszt. Els aplaudiments van ser constants i molt efusius, fent-se d’ells partícip a l’orquestra, que, sota la intel·ligent direcció del mestre Obradors, va acompanyar les danses i intercalar entre elles diverses obres simfòniques.
U. F. Zanni.
