EL NOTICIARI UNIVERSAL
Augusto Valera
· “QUE ENS DEIXIN TREBALLAR”.
· PER A SUBSISTIR CAL DESERTAR”.
· “QUE NO ENS ENGANYIN”.
Això, senyors, són autèntics crits desesperats. Es tracta d’un SOS el ressò del qual ha d’arribar als organismes de l’Administració. Perquè se’ns mor la dansa a Barcelona, es desintegra un ballet que fa molt pocs mesos va aconseguir el punt idoni, un punt culminant i apropiat per a partir d’aquí cap a la creació d’un autèntic ballet, orgull del Liceu de Barcelona.
Han vingut a veure’m Guillermina Coll, Berta Alvareda, Carmen Cavallé i Alfonso Rovira. I no protesten al contrari, la seva afició, el seu lliurament, el seu amor a la dansa és tan gran que travessen “hores baixes”, estan desmoralitzats perquè ni tan sols se’ls dóna l’oportunitat de ballar. Això és una gran tristesa quan s’ha consagrat tota una vida a la dansa amb els sacrificis que suposa i ningú més que ells saben.
Ajuda, subvenció, treball, perquè ja és impossible la subsistència per a ells esn aquestes condicions. No cap sinó desertar. Se’ls diu que són estables, però ara molts elements artístics del Liceu es van de gira a Saragossa, València, Tenerife… Si, gairebé tots menys el ballet.
Aquests nois, en el seu desesper, intenten arribar a les primeres autoritats barcelonines en demanda d’ajuda. Ells fins i tot paguen el vestuari per a ballar. I el pitjor de tot és que s’està matant l’afició a la dansa a Barcelona. S’està matant perquè aquests joves artistes ja no tenen relleu.
S’imposa una solució urgent. Cal crear un ballet a Barcelona amb caràcter estable, i solament hi ha dos camins. O anar-se a Madrid i sol·licitar la subvenció per a un ballet nacional del Gran Teatre del Liceu amb seu a Barcelona, o que la ciutat se sensibilitzi, els poderosos es bolquin, creïn un patronat, una fundació, la qual cosa vostès vulguin, però un ballet estable a Barcelona. Per a més “inri” fins i tot enguany se’ls ha matat la il·lusió que tenien posada en la gala coreogràfica que la Junta de Propietaris no ha permès celebrar.
