Rosario Contreras, coneguda per tothom com “La Charo”, així es com l’anomenaven els seus deixebles i els seus companys ens ha deixat el 21 de desembre de 2017, sentim molt la seva pèrdua, ella ens va ensenyar l’amor i l’esforç per la dansa.

Alumna de Joan Magrinyà ha ballat als Ballets de Barcelona, al ballet del Gran Teatre del Liceu i durant 40 anys professora de dansa Clàssica i Espanyola al Institut del Teatre de Barcelona.

La vetlla serà dema divendres a partir de les 11:10 a la Sala nº4 del Tanatori Sancho de Avila, el comiat serà el dissabte 23 a les 9;10.

descansa en Pau estimada Charo hi ha una part teva en tots nosaltres.

LiceXballet

Adeu a la ballarina i professora del Institut del Teatre

Rosario contreras – Memories de Margarita Cabero

Nadala – 2017

- 21/12 – Adiós a Rosario Contreras

- 22/11 – El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial

- 19/11 – Presentació del Ballet Nacional de Catalunya

- 02/11 – LiceXballet va assistir a l’Opéra Garnier a Paris

Entrevista a Carme Cavaller, presidenta LiceXballet

- 1 i 2 /10 – Gala IBESTAGE STAR al Teatre Grec

- 06/07 – Catalunya 1937. Música i Dansa en temps de la república

- 29/06 al 2/07 – LETTER TO A MAN

- 22/06 – Gala iBESTAGE STAR al Teatre del Liceu

– Margarita Cabero ens presenta el treball de recerca: Memòries d’altre temps.

- 29/04– Missatge de LiceXballet – Missatge de Trisha Brown

– Pla d’Impuls a la Dansa Posa en marxa la primera producció nacional de dansa de Catalunya

- 28/04 – DANCING BEETHOVEN documental de Arantxa Aguirre.

- 25/03 – 4ª assamblea Gral.

- 18/01 – Parlem de… EL LLAC DELS CIGNES.

El dia 19 de Novembre vam assistir al Centre Cultural de Terrassa a la inauguració del Ballet Nacional de Catalunya un ballet jove ben dirigit que amb 19 ballarins molt ben preparats van presentar un magnífic espectacle.

El Ballet Nacional de Catalunya a va estar esplèndid tant en el seu repertori com en la seva execució, ha de continuar i ha de ser ajudat per portar a terme una part de la Cultura que no esta del tot valorada per el nostre País, un País en el que surten ballarins internacionalment valorats a tot el Mon.
Volem fer una menció molt especial als directors de aquest ballet, Leo Sorribes, Elias Garcia, Larssa Lezhnina, Marina Quera, a les nostres companyes Angelita Lacalle i Gloria Gella i a tots els que han participat perquè aquest espectacle hagi sigut un èxit.
Es per nosaltres un gran honor que dues de les nostres companyes i sòcies de LiceXballet col·laborin personalment amb la companyia.

LiceXballet ofereix tot el seu recolzament al Ballet Nacional de Catalunya

– Ballet de Catalunya és ja una realitat

2/11/2017 – LICEXBALLET va assistir a l’Opéra GARNIER

Amb motiu d’una escapada-llampec a París per motius professionals, hom va poder presenciar a la mítica Opéra Garnier de l’Avenue de l’Opéra (l’edifici històric del segle XIX, seu única durant anys de l’Opera Nacional de París i que avui dia comparteix amb el modern edifici de l’Opéra Bastille) una interessantíssima vetllada de dansa a càrrec de l’emblemàtic Ballet de l’Opera National de París. En programa tres coreografies: “Agon” (de George Balanchine amb música d’Igor Stravinsky), “Grand Miroir” (de Saburo Teshigawara i música de Esa-Pekka Salonen -també director d’orquestra-) i, gran cirereta del pastís, un clàssic com “Le Sacre du Printemps” (música d’Igor Stravinsky i la visió coreogràfica de Pina Bausch). La vetllada, iniciada ja amb molta empenta i energia, va anar in crescendo: les aclamacions als intèrprets al final de la funció van ser immenses i molt merescudes: una companyia jove, vital, coordinada, amb molta cosa a dir. Élisabeth Platel, que recordem haver vist al Liceu el 1993 ballant “La bayadère”, és la directora de l’Escola de Dansa d’aquest Ballet. Bona feina. Lloar tanmateix l’acompanyament de la luxosa Orchestre de l’Opéra National de Paris dirigida per Benjamin Shwartz, que sobretot en la “Consagració” es va poder lluir de valent. La vetllada, doncs, va valer moltíssim la pena. En el decurs dels dos intervals, i tot passejant per aquells meravellosos salons de descans decimonònics, hom va poder comprovar amb felicitat com la dansa tenia el seu merescut reconeixement: ‘para muestra un botón’, heus ací els bustos de dues ballarines mítiques, Marie Taglioni i Carlotta Grisi. Somniar és ben lícit i, per tant, albirarem l’esperança que aquí, a la Rambla, algun dia també sigui així…