Dijous entranyable i il·lusionant per a LiceXballet. Pren la paraula la nostra presidenta, Carme Cavaller: “El 14 de setembre vam celebrar el 5è aniversari de Vil·la Urania, que tan gentilment acull LiceXballet -esdevenint-ne seu- per treballar en la reivindicació de la memòria històrica del Ballet Titular del Liceu i del ballet en general al nostre país.

Vam participar en la mostra d’entitats que el centre acull i que es presentà al públic del barri del Farró.
Vam retrobar l’amiga Maria Goretti Mas i l’equip gestor de Ràdio Farró.
vam saber coses d’astronomia -interessantíssim- mercès a Aster i l’astrònoma Judith Ardèvol.
Emocionant el concert a l’ensems de la Coral Espurna i el Cor Signum.
Com a espectacular cloenda una impressionant batucada que ens va fer vibrar d’allò més.

La nostra exposició la presidia un elegant mantó de Manila de color vermell amb un parell de castanyoles, a més de sabatilles de punta i de mitja punta, un vestit de dansa d’Escola Bolera i un altre de ballet blanc, fotos, programes i un punt de llibre informatiu relacionat amb la Dansa. Agraïm la salutació de la Consellera Municipal de Cultura de Sarrià-Sant Gervasi Montse Cantín, molt sensible amb l’art de la dansa.

Felicitats per la magnífica organització i per l’ajut amatent proporcionat en tot moment per Vil·la Urània; gràcies Anna, gràcies Irene Oliva i el seu equip, directora de primera i amfitriona agraïda.

I com a final de festa vam gaudir d’un brindis amb cava i un pica pica.
Enhorabona i llarga vida a Vil·la Urania.
Instagram per Jordi Pujal

– La directora artística d’aquestes gales la soprano de Graus Maria Àngels Sarroca, presència habitual durant anys al Liceu i amb qui el Ballet liceista havia compartit escenari sovint. El ballarí Janusz Smolinski (Ballarí Estrella al Liceu en el curs 1975-76, a més de moltes col·laboracions posteriors) assistí com a públic a la gala,li varen fer un petit homenatge en començar l’espectacle. Cal consignar que Sarroca i Smolinski van participar tots dos al Liceu el gener de 1980 en la producció de l’òpera “Lakmé” de Leo Délibes. Uns minuts d’emoció intensa que, naturalment, implicaren rememorar la trajectòria de Smolinski i la seva tasca pedagògica a Barcelona durants tants anys. Quelcom que ha deixat una petjada inesborrable i que cal agrair en tot moment. I precisament el record sentit del perfil pedagògic de Smolinski ha permès enriquir el fons documental de LiceXballet amb superb material fotogràfic fins ara no publicat que ens el mostra “en acció”.
Instagram per Jordi Pujal

Magnífica celebració del 25è aniversari d’ITDansa, jove companyia de graduats de l’Institut del Teatre.
Els passats dies 26 i 27 de juliol, dins del Festival Grec, varen tenir lloc sengles espectacles d’ITDansa, programats a la seu del Mercat de les Flors (Casa de la Dansa). Aprofitant l’avinentesa de l’exposició commemorativa dels 25 anys -comissionada per Claudia Brufau i produïda pel MAE- van ser convidats a assistir a l’estrena de dimecres 26 totes les generacions de ballarins i col·laboradors que han passat per la Companyia. De manera evident va quedar palès el nivell professional de la companyia, així com el grau de versatilitat dels seus components, en oferir tres peces que configuraven el programa amb marcats estils diferents tant tècnicament com artística. L’èxit de la vetllada va resultar clamorós per a tothom: per als ballarins que varen poder assistir de diverses promocions, col·laboradors, seguidors fidels a aquesta companyia, així com per als nous espectadors. Cal afegir de manera molt especial la sensació de gran família que desprenia tota l’atmosfera en general. Arribat el moment en què la creadora del projecte i directora de la companyia Catherine Allard apareixia davant el públic per cridar a l’escenari a tots els que havien participat en el desenvolupament de l’aventura al llarg d’aquests intensos i excitants 25 anys, va organitzar-se una mena de deliri col·lectiu digne de ser esmentat!
Ens calia fer ressò d’aquest esdeveniment per l’estreta vinculació que Licexballet ha mantingut amb la Companyia en els darrers anys: ha estat convidada a l’aula de treball per assistir a classes i assajos, IT Dansa ha participat en les Gales organitzades per l’associació,…,i hi ha la vinculació directa de Guillermina Coll (qui va estar treballant colze a colze amb la Catherine des dels seus inicis) i Mercè Núñez (qui des de la seva posició en el Servei Educatiu del Gran Teatre del Liceu va facilitar el camí perquè ITDansa formés part de la programació del ‘Petit Liceu’ en repetides ocasions).
Instagram – per Jordi Pujal

Sis representacions d’una proposta innovadora, fresca i singular brillantment servida pels seus magnífics intèrprets, Les Ballets de Monte-Carlo: la visió amb ulls del segle XXI de tot un clàssic del repertori balletístic com la “Coppélia” musicada per Leo Délibes – títol d’entranyable memòria per al Ballet Titular del Liceu en haver-ne protagonitzat l’any 1966 una reeixida adaptació cinematogràfica-, amb el constant tutelatge implacable de la intel·ligència artificial.
Més que nodrida representació de LiceXballet en el decurs de les sis funcions, sempre al costat de la Dansa,constantment perseverant, així com d’amics simpatitzants de l’entitat: gràcies Marisa Salellas, Mercè Núñez, Maricarme Ventura, Glòria Gella, Carme Cavaller, Mercè Roca, Teresa Romeu, M.Dolors Masip, Mercè Siles, Elena Rosales,Roser Queralt, Adrià i Albert Torres,Jordi Pujal,Jordi Dasca,…..
Enguany el fotògraf Antoni Bofill i Mariné, autèntica història liceista -ha estat col·laborant amb la institució ininterrompudament durant més de 40 anys, havent-li agafat el relleu el seu fill Toni, impecable com el pare-, ha fet 80 anys. L’objectiu de Bofill ha conservat molts i molts moments del Ballet liceista. I per a celebrar-ho el Foyer del Liceu ha acollit una exposició commemorativa que ha procurat una agradable sorpresa a LiceXballet. I és que la nostra associació, que naturalment se suma a l’homenatge popular, treu el nas en algunes de les imatges exposades, algunes ben entranyables. De ben segur que hom no sap que en “La flauta màgica” liceista de novembre de 1982 els personatges dels animalons que, al final del primer acte, ballen animadament engrescats pel so de la flauta que toca el Príncep Tamino, foren interpretats per membres del Ballet liceista per petició expressa de Vittorio Patanè, el director escènic.

Instagram per Jordi Pujal