Marta Guerrero
MARTA GUERRERO i LLUÍS, artista amb el sublim privilegi d’haver gaudit dues vides bellíssimes ben complementàries: la Dansa i la Psicologia. Començà els estudis de dansa de menuda amb Emma Maleras, incorporant-se posteriorment a l’estudi de Petritxol amb el Mestre Magrinyà i a l’Institut del Teatre (d’on recorda amb especial interès les ensenyances rebudes de l’equip provinent de Polònia, així com el postgrau de formació de professors de dansa que va fer posteriorment i les classes que hi va impartir), tot perfeccionant-se a Madrid a partir de 1983 amb Víctor Ullate i Carmen Roche.
La temporada 1972-73 s’incorpora al Ballet Titular del Liceu i hi roman fins la 1982-83, els cinc primers anys al Cos de Ball i els restants com a Ballarina Solista.
També es va dedicar a l’ensenyança (en el seu propi estudi, al de Rosita Segovia,…), essent tanmateix durant 8 anys mestre de dansa clàssica -pionera- a l’IE Oriol Martorell ja des del moment d’obertura de l’escola. En la seva segona etapa vital es llicencià en Psicologia, formant-se també en Psicopedagogia, amb l’encert genial d’haver sabut integrar immillorablement el seu llegat dansístic en la seva faceta psicopedagògica, la qual cosa li ha permès esdevenir un referent al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya -Educació- (n’és funcionària per oposició), amb papers rellevants en l’àrea d’Ensenyaments Artístics i Psicopedagogia i a l’EAP (Equips d’Assessorament Psicopedagògic adreçat al personal docent). Bona ballarina, amb presència notable a l’escenari, de línia elegant, ostentava una sobrietat i contenció ibsenianes gens habituals, probablement inherents a aquesta personalitat seva tan ideal pel món psicològic. Una gran professional. – Jordi Pujal