Mireia Bombardó i Oriol

Barcelona 27 d’agost de 1960






Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segona d´una família de cinc germans, cursa l’educació infantil, primària i secundària a les Escoles Laietània al barri del Guinardó de Barcelona, escola on s’integren de forma curricular juntament amb els estudis obligatoris, les matèries artístiques de dansa, música i teatre de la mà d’artistes professionals en actiu. Amb només tres anys, la seva mare ja percep “aptituds per a la dansa i dots de comedianta… No hi ha res del que fa a l´escola, que li agradi tant com la dansa…” (escriu als avis en una carta).


A l´edat de vuit anys inicia els seus estudis de dansa amb el Mestre Joan Magriñà al Conservatori del Liceu que compagina amb els de llenguatge musical i guitarra al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Un cop acabats els cursos de dansa elemental i atès que encara no té l´edat per a inscriure’s al grau professional de dansa de l´Institut del Teatre, segueix la seva formació durant un any a l´Escola de Dansa Joan Magriñà al carrer Petritxol, amb els mestres Alfons Rovira i Assumpta Aguadé. En aquest mateix any, 1972, té l´oportunitat d´actuar, com a petita figurant, amb el Ballet del Teatre Kirov de Leningrad en la seva representació del ballet Don Quixot al Gran Teatre del Liceu. Un Don Quixot magistralment ballat en els rols principals per un joveníssim Mijail Barishnikov i una deliciosa Gabriela Komleva que la marquen per sempre.
Aquesta experiència única, viscuda amb tanta proximitat i en una edat tant jove, li causa impacte a la retina i al cor, i li reafirma les ganes de ballar i de dedicar-s’hi professionalment.

Amb dotze anys ingressa a l´Institut del Teatre on cursa, fins el 1978, els set anys del grau professional de dansa i on rep formació de dansa clàssica, així com de dansa contemporània i espanyola amb els mestres: P. Martos, G. Bellini, R. Contreras, C. Láinez, M. Rusca, G. Collins, B. Slivinski, K. Kmitto i E. Brunat, entre d´altres.

Mentre realitza el 6è curs, durant l’any acadèmic del 1976-1977, obté la seva primera feina amb el Ballet Teatre de Barcelona, format pels alumnes dels últims cursos i dirigit pel ballarí polonès Bogumil Slivinski.

El mateix 1977 entra a formar part del Ballet del Gran Teatre del Liceu sota la direcció dels primers ballarins Assumpta Aguadé i Fernando Lizundia, mentre cursa l’últim any de grau professional.
Al Liceu balla totes les produccions operístiques que inclouen ballet, fins el 1979. El seu pas pel Gran Teatre li aporta el necessari aprenentatge i experiència escènica, ampliada, durant un curt període, amb la seva participació al grup de dansa Esbatec Neoclàssic que dirigeix amb altres companys i companyes de professió.

Amb la voluntat de seguir creixent professional i artísticament, i conscient de les poques opcions que ofereix el nostre país pel què fa a la dansa, decideix marxar a l’estranger.

A Bèlgica és contractada pel Ballet Royal de Wallonie, a Charleroi, que dirigeix la primera ballarina cubana Menia Martínez. Durant aquest any, 1980, també actua en diverses escoles belgues on imparteix tallers de dansa conjuntament amb Guillermina Coll, ballarina solista al Real Ballet de Flandes, i amb el músic internacional Antoni Besses.

Viure lluny de la família se li fa feixuc; renuncia a un nou contracte a Bèlgica, i a l´estiu de 1980 retorna per tal de seguir amb la seva professió més a prop de casa. Encoratjada per la seva companya i ballarina Marta Munsó, viatja a Madrid on sol·licita una audició privada amb el director de la Compañía Nacional de Danza, Víctor Ullate, que li ofereix un primer contracte en el cos de ball. Mesos després debuta al Teatro de la Zarzuela amb la coreografia L´Ocell de Foc de Maurice Béjart.

Des d’aleshores i durant els quinze anys següents, del 1980 al 1995, forma part d´aquesta companyia, sota les direccions artístiques de Víctor Ullate, de la Mestra María de Ávila, del coreògraf Ray Barra, de la prima ballerina assoluta Maya Plissetskaia i finalment, del 1990 al 1995, sota la direcció del coreògraf valencià Nacho Duato, qui li brinda l´oportunitat de realitzar interpretacions amb les quals s’identifica plenament.

Amb la Compañía Nacional de Danza interpreta rols de solista en diverses ocasions, destacant els ballets: Pastoral (M. Sparemblek), Rococó (U. Scholz), Serenade (G. Balanchine), The Four Temperaments (G. Balanchine), Synaphai (Nacho Duato), Arenal (N. Duato), Forgotten Land (J. Kylián), i Jardí Tancat (N. Duato); actua a nombroses gires internacionals a França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Regne Unit, Israel, Japó, Unió Soviètica, Itàlia, Bèlgica, Cuba, Puerto Rico, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Canadà i Estats Units, entre d´altres.

D´ençà que acaba la seva carrera professional com a ballarina, i després del naixement de la seva primera filla l´any 1995, amb la ferma voluntat de reciclar-se per seguir activa en el món de les arts escèniques, realitza cursos de formació continuada en gestió i coordinació pel sector de la dansa; treballa des d´aleshores a la Subdirección Gral. de Música y Danza, al departament de personal de la mateixa Compañía Nacional de Danza i, actualment, com editora al Portal de la Danza del Ministerio de Cultura.

Manté un especial record i agraïment als que han estat els seus mestres i professors: Joan Magriñà, Alfons Rovira, Marlene Bermejo, Pastora Martos, Giancarlo Bellini, Charo Contreras, Maria Rusca, Gerard Collins, Concha Láinez, Bogumil Slivinski, Bárbara Kasprowich, Gilberto Ruiz-Lang, Emili Brunat, Lola de Ávila, Víctor Ullate, Carmen Roche, Carmina Ocaña, Giselle Roberge, Ray Barra, Azzari Plissetski, Valentina Sabina, Eva Borg, Irena Milovan, Jeanne Solan, Menia Martínez i Karemia Moreno, entre d´altres.

Coreografies interpretades a la Compañía Nacional de Danza (1980-1995)

    – Dir. Víctor Ullate (1980-1982) –
    L´Ocell de Foc (Maurice Bejart)
    El Madrid de Chueca (Víctor Ullate)
    Galanteries del Rococó (Schäferspiele)(UweScholz)
    Traversée (Olivier Perriguey)
    Contrastes (Maguy Marín)
    Sinfonia sevillana (Víctor Ullate)
    Suite de Haydn (Víctor Ullate)
    Sinfonia Pastoral (Milko Sparemblek)
    La mort i la donzella (Patrick Montagnon)
    Yerma (Homenatge a Federico) (Goyo Montero)
    – Dir. María de Ávila (1982-1986) –
    Serenade (George Balanchine)
    El llac dels cignes (act II) (Lev Ivanov, Marius Petipa)
    Concierto nº 1 (Luis Fuentes)
    Agon (George Balanchine)
    Concerto barroco (George Balanchine)
    – Dir. Ray Barra (1986-1988) –
    Poema divino (Ray Barra)
    The Four Temperaments (George Balanchine)
    Caín (Ray Barra)
    Les sílfides (Mikhail Fokine)
    Trencanous (Ray Barra)
    Theme & variations (George Balanchine)
    Raymonda divertimento (Marius Petipa)
    Sinfonia india (Nacho Duato)
    – Dir. Maya Plissetskaia (1988-1990) –
    La fille mal gardée (Maya Plissetskaia)
    La nit de Walpurgis (Divertimento) (Maya Plissetkaya)
    Paquita (Marius Petipa)
    – Dir. Nacho Duato (1990-1995) –
    Arenal (Nacho Duato)
    Opus piat (Nacho Duato)
    Coming Together (Nacho Duato)
    Concierto Madrigal (Nacho Duato)
    Synaphai (Nacho Duato)
    Trece gestos de un cuerpo (Olga Roriz)
    Duende (Nacho Duato)
    Mediterrània (Nacho Duato)
    Na Floresta (Nacho Duato)
    Rassamblement (Nacho Duato)
    Tabulae (Nacho Duato)
    Jardí tancat (Nacho Duato)
    Empty (Nacho Duato)
    Cautiva (Nacho Duato)
    Forgotten Land (Jiri Kylián)